Junta d'Ademgi 2008

Aquí teniu la nova Junta d'Ademgi (més en Joan Carles com a representant del Biaix). A que fem patxoca?
Uns quants ja portem uns anys i les energies i forces comencen a devallar, o senzillament a agafar altres camins, alguns dels quals hem trobat precisament pel fet d'haver entrat a Ademgi. Espero que tinguem prou forces com per no decaure i engrescar més gent que vagin agafant el relleu.

Llista de llibres (II)

La compra d'ahir espero que em durarà forces dies. Un poti-poti on hi ha de tot, però sense adonar-me tots tenen un denominador comú: són llibres prims. Deu ser que sense voler el meu subsconcient ha descartat 'totxos' per ara.

* De Arquímedes a Einstein, Manuel Lozano Leyva. Catalogat a divulgació científica. Parla del que l'autor considera els 10 millors experiments de física, entenent com a 'millors' = 'bonics', per la senzillesa i/o la seva transcendència. De moment n'he llegit el primer: Arquímedes i el principi fonamental de la hidrostàtica. El millor: com ho explica, fent una mica d'introducció històrica, amb anècdotes i de manera planera i entenedora. Es podrien utilitzar les explicacions per fer exemples en una classe o fins i tot a casa. Pinta bé. A veure que tal són la resta.

* Pedra de Tartera, Maria Barbal. Havia llegit en una ressenya al diari una molt bona crítica, i quan el vaig veure al prestatge de casualitat, el vaig agafar.

* Mil cretins, Quim Monzó. Idem que l'anterior. M'agrada que siguin contes perquè el podré alternar fàcilment amb d'altres.

* Matemàgica, Lluís Segarra. Un clàssic del que havia sentit a parlar. Aquest el vaig agafar pensant en un 'fons de biblioteca' per consultar i llegir a trossos.

* La sombra del águila, Arturo Pérez-Reverte. Aquest el vaig comprar per nostàlgia. El vaig llegir fa temps, i crec que és un dels llibres amb els que he rigut més. I no és cómic! Aquí està la gràcia: explica uns fets històrics que podrien ser explicats com un drama, i ho fa de tal manera, que no pots evitar veure'n la vessant còmica i riure-te'n. La pregunta que em faig és: la segona lectura em produirà les mateixes sensacions?

* Sexualmente, Núria Roca. Només he llegit el pròleg de Pablo Motos i ja he rigut una estona (i només son 3 pàgines!) Promet força. Diu el prologista (fent la feina que li pertoca) que llegir el llibre és com les fantasies sexuals: milloren la realitat. Si el que promet és cert, em durarà ben poc!
(by the way, estic d'acord amb l'afirmació, una bona fantasia pot ser com una bona salsa acompanyant..)

Llista per llegir (I)

Feia dies que no em 'firava' de llibres, i en un mes dos vegades. La primera llista es restringeix a en Montalvano (Andrea Camilleri):
* L'olor de la nit
* La lluna de paper
El primer ja l'he llegit i és fantàstic, com tots els altres. Té un sarcasme i un 'sentit' de la vida autentics, planers, i un punt esbojarrats. Fins ara sempre he llegit totes les històries d'en Montalvano amb un somriure (quan no una bona riallada) d'orella a orella. I se suposa que és novela policiaca! Però això tant sols és l'excusa, un marc pel personatge principal. I els secundaris! Em fan pensar en les películes de la Pantera Rosa (però amb un humor molt diferent), en què els personatges es prenen a ells mateixos molt seriosament en situacions de vegades d'allò més còmiques.

En Montalvano em fa pensar sovint amb en Kurt Wallander (el policia d'en Henning Mankell). L'entorn no pot ser més diferent (la Sicília profunda contra la Suecia més reservada) però trobo que els personatges s'assemblen força: al voltant la cinquantena, cansats però al peu del canó, un xic desanimats i derrotats en alguns moments, de tornada de moltes coses i amb la pell curtida pels anys i les experiències, despullats de superficialitats i de inquietuds pròpies de la juventut. No sé com s'ho fan, però són entranyables. Venen ganes de tenir-ne cura.

La Presi

Dimarts 11 de desembre l'assemblea d'Ademgi va aprovar que fos la nova Presidenta. Em vaig oferir en un moment en que crec que fa falta ja que anem escasos de personal, i jo puc oferir part del meu temps. Però no sóc en absolut la més indicada i espero que no es noti gaire.
Confio en que la feina serà més aviat rutinària i que després de quatre anys no tindré massa problemes.
El proper dia penjo la foto de la nova Junta.