Curs de fotografia digital

M'han apuntat (gràcies S, ;-)) a un curs de fotografia digital. El primer dia el profe pregunta: què sabeu de fotografia, que espereu aprendre i quina càmera teniu. Respostes: res, fer fotos (equivalent a dir TOT) i tinc la càmera de la meva germana que no sé quina és. Ale, que vaig quedar retratada. Així de retratada. Es nota que no sé què remeno?

Si els companys em deixen, penjaré els exercicis de classe a l'àlbum. L'últim dia ens vam dedicar a retratar-nos. Aquest dissabte tenim sortida, a veure què surt. Si faig res que valgui la pena, la penjaré de mostra.

Corren

Corren, corren pels carrers, corren
paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van.
I ploren, ploren pels carrers, ploren
com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran.

Pelis vistes

Sembla que la setmana va de cine. El divendres van fer a la tele una altra de la Coixet, 'La vida secreta de las palabras'. Visualment és molt semblant a 'Mi vida sin mi' (lenta, i a sobre la protagonista és la mateixa, amb la mateixa cara de resignació). Però és més dura, tot i que no ho saps fins al final. La tragèdia d'ell te la vas ensumant, et van donant pistes, i no hi ha sorpressa. De fet es tant previsible, que fins i tot es perd una mica l'interes. Però la d'ella no me l'esperava tant dura.

Més pelis lentes: Match Point. Em va agradar i em va decebre una mica. No fa gaire vam veure al cine la última peli anglesa d'en Woody Allen (Cassandra's dreams) i s'hi assemblen molt: visualment, lentes, tot i que la segona és més pesada; temàtica, la mateixa. El desig et porta a fer alguna cosa que un dia trobes que t'ha posat contra l'espasa i la paret i te n'arrepenteixes. La diferència entre les 2 pel.lícules és el costat del que cau la pilota.
I posats a demanar, infinitament millor en Hugh Jackman (Scoop) que en Jonathan R. Meyers (Match point).