L'accès a la xarxa em genera una incompatibilitat que no sempre sé gestionar: et dóna accès a montanyes d'informació de manera que tens una gran quantitat de possibles tries, però aquest mateix gran nombre de tries fa que sovint sigui difícil, justament, triar.
Hi ha tant per llegir, per veure, per consultar, per escoltar,....
Faig llista de pàgines web per consultar, articles per llegir, videos per mirar,... i al final tot el temps se n'ha anat en fer aquestes llistes, sense temps a mirar el que hi ha a dins.
Tot i això, dos llocs nous per anar mirant que hi ha:
http://blog.i-math.org/
http://www.lallunaenuncove.cat/
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llibres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llibres. Mostrar tots els missatges
dimarts, 12 de maig del 2009
diumenge, 11 de gener del 2009
El joc de l'Àngel
Just a temps abans de marxar!
Ahir vespre vaig fer una esprintada per poder acabar el llibre abans de marxar cap a Boston.
Primera impresió: és dels llibres que atrapen, enganxen, els capítols són curts (la majoria) i quan n'acabes un, costa tancar el llibre i no continuar al següent.
La segona: La història és rebuscada, i des d'aviat t'ensumes del que hi ha al darrera, tot i que al final hi ha una part que no esperava i que sorpren, i això està bé (si és massa previsible perd una mica la gràcia). Tot i així, m'ha agradat, especialment a partir del segon acte, quan comença la part més detectivesca de la novel.la.
Tercera: dos però: primer, és massa llarga. Les explicacions són sempre molt 'florides', plenes de detalls i grans descripcions, el que fa que la novel.la s'allargui massa pel meu gust. I després, l'apèndix final per mi sobrava, no li he vist la gràcia (que no vol dir que no li tingui, clar).
Jo la recomanaria per unes bones (i llargues) vacances, entretinguda i amena, sense preses per acabar-la.
Ahir vespre vaig fer una esprintada per poder acabar el llibre abans de marxar cap a Boston.
Primera impresió: és dels llibres que atrapen, enganxen, els capítols són curts (la majoria) i quan n'acabes un, costa tancar el llibre i no continuar al següent.
La segona: La història és rebuscada, i des d'aviat t'ensumes del que hi ha al darrera, tot i que al final hi ha una part que no esperava i que sorpren, i això està bé (si és massa previsible perd una mica la gràcia). Tot i així, m'ha agradat, especialment a partir del segon acte, quan comença la part més detectivesca de la novel.la.
Tercera: dos però: primer, és massa llarga. Les explicacions són sempre molt 'florides', plenes de detalls i grans descripcions, el que fa que la novel.la s'allargui massa pel meu gust. I després, l'apèndix final per mi sobrava, no li he vist la gràcia (que no vol dir que no li tingui, clar).
Jo la recomanaria per unes bones (i llargues) vacances, entretinguda i amena, sense preses per acabar-la.
diumenge, 4 de gener del 2009
Últimes lectures del 2008
* Firmin (Sam Savage)
Un ratolí que a força de menjar llibres d'una llibreria vella aprèn a llegir i es converteix en tot un expert, una autèntica rata de biblioteca (literal i figuradament), i que ens explica la seva visió dels humans que l'envolten i el seu comportament. Prometia molt, però al final va ser un pel avorrit.
* La noia del seus somnis (Donna Leon)
Una altra de la serie del comissario Brunetti a Venècia. Fluixa, sincerament. Per a enganxats a les sèries de noveles policíaques amb més interès per l'evolució dels personatges (un comissari, un detectiu, ...) que per la trama en si (com jo, vaja).
*Asesinos sin rostro (Hennin Mankel)
Aquesta és de la sèrie del policia suec Kurt Wallander. Com totes les que he llegit d'ell, m'ha agradat, tot i que potser és la que tenia menys suc a la trama. Però en Wallander i les seves crisis personals, enganxen com sempre.
*The boy in the striped pyjamas (John Boyne)
Molt tendra i dura, molt senzilla i planera, i alhora, amb molta càrrega de fons. M'ha agradat molt, hi havia moments que es feia difícil deixar-la. Els capítols són curts, de manera que quan n'acabes un, ja tens ganes de seguir amb el següent. Això sí, la pel.lícula crec que me l'estalvio. Per cert, en anglès es llegeix molt bé, i a sobre serveix de pràctica!
*Tu sexo es aún más tuyo (Sílvia de Béjar)
Pel maig feia una entrada dient que m'havia comprat un parell de llibres sobre sexualitat femenina. Aquest és un d'ells (els altres, de la Valerie Tasso, una exprostituta, no em van agradar gens, moltes voltes per no dir res), i l'he trobat fantàstic. Aborda la sexualitat d'una manera directa, des del punt de vista tant anatòmic i fisiològic, com psicològic. I exposa situacions, sentiments i actituds en les que m'he sentit molt reflectida. Ja m'hagués agradat llegir-lo abans, hi ha conclusions a les que una hi arriba desprès de molt temps d'experiència, llegir-les en un llibre et fa sentir, com a mínim, acompanyada per l'experiència d'altres dones. Molt recomanable, tant per elles com per les parelles!
Un ratolí que a força de menjar llibres d'una llibreria vella aprèn a llegir i es converteix en tot un expert, una autèntica rata de biblioteca (literal i figuradament), i que ens explica la seva visió dels humans que l'envolten i el seu comportament. Prometia molt, però al final va ser un pel avorrit.
* La noia del seus somnis (Donna Leon)
Una altra de la serie del comissario Brunetti a Venècia. Fluixa, sincerament. Per a enganxats a les sèries de noveles policíaques amb més interès per l'evolució dels personatges (un comissari, un detectiu, ...) que per la trama en si (com jo, vaja).
*Asesinos sin rostro (Hennin Mankel)
Aquesta és de la sèrie del policia suec Kurt Wallander. Com totes les que he llegit d'ell, m'ha agradat, tot i que potser és la que tenia menys suc a la trama. Però en Wallander i les seves crisis personals, enganxen com sempre.
*The boy in the striped pyjamas (John Boyne)
Molt tendra i dura, molt senzilla i planera, i alhora, amb molta càrrega de fons. M'ha agradat molt, hi havia moments que es feia difícil deixar-la. Els capítols són curts, de manera que quan n'acabes un, ja tens ganes de seguir amb el següent. Això sí, la pel.lícula crec que me l'estalvio. Per cert, en anglès es llegeix molt bé, i a sobre serveix de pràctica!
*Tu sexo es aún más tuyo (Sílvia de Béjar)
Pel maig feia una entrada dient que m'havia comprat un parell de llibres sobre sexualitat femenina. Aquest és un d'ells (els altres, de la Valerie Tasso, una exprostituta, no em van agradar gens, moltes voltes per no dir res), i l'he trobat fantàstic. Aborda la sexualitat d'una manera directa, des del punt de vista tant anatòmic i fisiològic, com psicològic. I exposa situacions, sentiments i actituds en les que m'he sentit molt reflectida. Ja m'hagués agradat llegir-lo abans, hi ha conclusions a les que una hi arriba desprès de molt temps d'experiència, llegir-les en un llibre et fa sentir, com a mínim, acompanyada per l'experiència d'altres dones. Molt recomanable, tant per elles com per les parelles!
dissabte, 3 de maig del 2008
Llista per llegir del 12/07
El desembre pasat tenia una pila de llibres per llegir, nous, acabats de comprar. Sempre fan molta il.lusió quan els comences. Ara ve l'hora de les impressions finals:
*De Arquímedes a Einstein: fantàstic. Explica una colla d'experiments físics, enquadrant el científic en el seu contexte històric i personal, donant quatre explicacions que permetin entredre el que va fer, suggeriments de com reproduir (a petita escala i en la mesura del posible) l'experiment... i tot molt amè i entrentingut. Genial.
*Pedra de Tartera: l'estic acabant,i per ara és una dolçor de llibre. No sé si m'amargarà al final, però fins ara ha estat molt fàcil ficar-se a la pell de Conxa.
*Mil cretins: parlant d'amargor, aquest és amargant i àcid i dur i ... Vaig haver de parar unes setmanes abans de reprendre'l, i això que són contes curts! Em van agradar molt més els de Pàmies (Si menges una llimona sense fer ganyotes).
*Sexualmente: una decepció. El vaig començar el primer, prometia molt,....i en fi. Explica anècdotes i experiències diverses, però jo esperava que tot fos més en clau d'humor. No està malament, però riure no gaire.
Comics
De petits a casa ens delíem pels còmics. No en teniem molts, així que quan anàvem a casa els cosins, ens barallavem pels Tintin, els Astèrixs, el 'Capitan Trueno' i 'Jabato': tots me'ls empasava! Crec que els còmics ens van obrir de ben petits les ganes de llegir.
Encara ara em criden l'atenció, tot i que estic 'desfasada': em poso davant un prestatge ple de comics de tots tipus i no sabria per on començar, però si pogués els repassaria tots. Dels nous no en conec cap (be, en dic nous, però segur que molts ja no ho són i tampoc els conec), i dels clàssics continuu amb l'Astèrix, el recull de tota la Mafalda (genial, com pot ser tant brillant, encara ara tants anys després? I si us plau, en castellà!!!), la Maitena amb les seves dones, ara estic descobrint l'Snoopy... I els habituals del Jueves!
Ara estic a la busca de 'Lost Girls', de Alan Moore i Melinda Geebie, un còmic eròtic amb la Alícia (la del pais de les maravelles), la nena del "Mago de Oz" i la Wendy del Peter Pan de grandetes. Els còmics eròtics (i/o pornogràfics, on està la barrera? segons en Moore, en la ment de qui llegeix) en general estan pensats per i per a homes. Aquest sembla que és diferent. No sé si tot serà publicitat, ja ho explicaré.
Encara ara em criden l'atenció, tot i que estic 'desfasada': em poso davant un prestatge ple de comics de tots tipus i no sabria per on començar, però si pogués els repassaria tots. Dels nous no en conec cap (be, en dic nous, però segur que molts ja no ho són i tampoc els conec), i dels clàssics continuu amb l'Astèrix, el recull de tota la Mafalda (genial, com pot ser tant brillant, encara ara tants anys després? I si us plau, en castellà!!!), la Maitena amb les seves dones, ara estic descobrint l'Snoopy... I els habituals del Jueves!
Ara estic a la busca de 'Lost Girls', de Alan Moore i Melinda Geebie, un còmic eròtic amb la Alícia (la del pais de les maravelles), la nena del "Mago de Oz" i la Wendy del Peter Pan de grandetes. Els còmics eròtics (i/o pornogràfics, on està la barrera? segons en Moore, en la ment de qui llegeix) en general estan pensats per i per a homes. Aquest sembla que és diferent. No sé si tot serà publicitat, ja ho explicaré.
Sant Jordi amb retard
Al final no he pogut resistir la temptació. Havia decidit no comprar cap llibre per Sant Jordi fins que hagués acabat els que tinc per casa, però no me n'he pogut estar.
Les noveles que ja m'esperen:
El problema de comprar llibres nous és que tinc més ganes de llegir aquests que els altres. Hauré de deixar l'ordinador pels vespres i tornar a les sessions llargues de lectura!!!
Ara venen les combinacions: a estones llibres de 'divertiments' matematics o científics, barrejades amb llargues tirades de la novela del moment, i pel mig encara estic acabant les tires còmiques de l'Snoopy (n'hi ha de boníssimes!). I a sobre m'he comprat dos llibres més sobre sexualitat femenina (sobre l'edat, l'erotisme i la sexualitat hauria de fer una entrada al blog, potser un dia d'aquests quan hagi llegit els llibres).
Les noveles que ja m'esperen:
*El juego del ángel (C.Ruiz Zafón), a veure que se n'ha fet del cementiri de llibres
*Firmin (S.Savage), va d'un ratolí que devora (en sentit no literal) llibres, vaja, el que es diu 'una rata de biblioteca'. Tinc molt bon feeling amb aquest, a veure....
*La noia dels seus somnis (D.Leon), a veure que diu el comisari Brunetti...quines ganes de tornar a Venecia!
*La pensió Eva (A.Camilleri), aquest no és de la sèrie Montalvano (de la que estic enganxada), però tenia ganes de llegir alguna cosa diferent d'ell.
El problema de comprar llibres nous és que tinc més ganes de llegir aquests que els altres. Hauré de deixar l'ordinador pels vespres i tornar a les sessions llargues de lectura!!!
Ara venen les combinacions: a estones llibres de 'divertiments' matematics o científics, barrejades amb llargues tirades de la novela del moment, i pel mig encara estic acabant les tires còmiques de l'Snoopy (n'hi ha de boníssimes!). I a sobre m'he comprat dos llibres més sobre sexualitat femenina (sobre l'edat, l'erotisme i la sexualitat hauria de fer una entrada al blog, potser un dia d'aquests quan hagi llegit els llibres).
divendres, 21 de desembre del 2007
Llista de llibres (II)
La compra d'ahir espero que em durarà forces dies. Un poti-poti on hi ha de tot, però sense adonar-me tots tenen un denominador comú: són llibres prims. Deu ser que sense voler el meu subsconcient ha descartat 'totxos' per ara.
* De Arquímedes a Einstein, Manuel Lozano Leyva. Catalogat a divulgació científica. Parla del que l'autor considera els 10 millors experiments de física, entenent com a 'millors' = 'bonics', per la senzillesa i/o la seva transcendència. De moment n'he llegit el primer: Arquímedes i el principi fonamental de la hidrostàtica. El millor: com ho explica, fent una mica d'introducció històrica, amb anècdotes i de manera planera i entenedora. Es podrien utilitzar les explicacions per fer exemples en una classe o fins i tot a casa. Pinta bé. A veure que tal són la resta.
* Pedra de Tartera, Maria Barbal. Havia llegit en una ressenya al diari una molt bona crítica, i quan el vaig veure al prestatge de casualitat, el vaig agafar.
* Mil cretins, Quim Monzó. Idem que l'anterior. M'agrada que siguin contes perquè el podré alternar fàcilment amb d'altres.
* Matemàgica, Lluís Segarra. Un clàssic del que havia sentit a parlar. Aquest el vaig agafar pensant en un 'fons de biblioteca' per consultar i llegir a trossos.
* La sombra del águila, Arturo Pérez-Reverte. Aquest el vaig comprar per nostàlgia. El vaig llegir fa temps, i crec que és un dels llibres amb els que he rigut més. I no és cómic! Aquí està la gràcia: explica uns fets històrics que podrien ser explicats com un drama, i ho fa de tal manera, que no pots evitar veure'n la vessant còmica i riure-te'n. La pregunta que em faig és: la segona lectura em produirà les mateixes sensacions?
* Sexualmente, Núria Roca. Només he llegit el pròleg de Pablo Motos i ja he rigut una estona (i només son 3 pàgines!) Promet força. Diu el prologista (fent la feina que li pertoca) que llegir el llibre és com les fantasies sexuals: milloren la realitat. Si el que promet és cert, em durarà ben poc!
(by the way, estic d'acord amb l'afirmació, una bona fantasia pot ser com una bona salsa acompanyant..)
* De Arquímedes a Einstein, Manuel Lozano Leyva. Catalogat a divulgació científica. Parla del que l'autor considera els 10 millors experiments de física, entenent com a 'millors' = 'bonics', per la senzillesa i/o la seva transcendència. De moment n'he llegit el primer: Arquímedes i el principi fonamental de la hidrostàtica. El millor: com ho explica, fent una mica d'introducció històrica, amb anècdotes i de manera planera i entenedora. Es podrien utilitzar les explicacions per fer exemples en una classe o fins i tot a casa. Pinta bé. A veure que tal són la resta.
* Pedra de Tartera, Maria Barbal. Havia llegit en una ressenya al diari una molt bona crítica, i quan el vaig veure al prestatge de casualitat, el vaig agafar.
* Mil cretins, Quim Monzó. Idem que l'anterior. M'agrada que siguin contes perquè el podré alternar fàcilment amb d'altres.
* Matemàgica, Lluís Segarra. Un clàssic del que havia sentit a parlar. Aquest el vaig agafar pensant en un 'fons de biblioteca' per consultar i llegir a trossos.
* La sombra del águila, Arturo Pérez-Reverte. Aquest el vaig comprar per nostàlgia. El vaig llegir fa temps, i crec que és un dels llibres amb els que he rigut més. I no és cómic! Aquí està la gràcia: explica uns fets històrics que podrien ser explicats com un drama, i ho fa de tal manera, que no pots evitar veure'n la vessant còmica i riure-te'n. La pregunta que em faig és: la segona lectura em produirà les mateixes sensacions?
* Sexualmente, Núria Roca. Només he llegit el pròleg de Pablo Motos i ja he rigut una estona (i només son 3 pàgines!) Promet força. Diu el prologista (fent la feina que li pertoca) que llegir el llibre és com les fantasies sexuals: milloren la realitat. Si el que promet és cert, em durarà ben poc!
(by the way, estic d'acord amb l'afirmació, una bona fantasia pot ser com una bona salsa acompanyant..)
Llista per llegir (I)
Feia dies que no em 'firava' de llibres, i en un mes dos vegades. La primera llista es restringeix a en Montalvano (Andrea Camilleri):
* L'olor de la nit
* La lluna de paper
El primer ja l'he llegit i és fantàstic, com tots els altres. Té un sarcasme i un 'sentit' de la vida autentics, planers, i un punt esbojarrats. Fins ara sempre he llegit totes les històries d'en Montalvano amb un somriure (quan no una bona riallada) d'orella a orella. I se suposa que és novela policiaca! Però això tant sols és l'excusa, un marc pel personatge principal. I els secundaris! Em fan pensar en les películes de la Pantera Rosa (però amb un humor molt diferent), en què els personatges es prenen a ells mateixos molt seriosament en situacions de vegades d'allò més còmiques.
En Montalvano em fa pensar sovint amb en Kurt Wallander (el policia d'en Henning Mankell). L'entorn no pot ser més diferent (la Sicília profunda contra la Suecia més reservada) però trobo que els personatges s'assemblen força: al voltant la cinquantena, cansats però al peu del canó, un xic desanimats i derrotats en alguns moments, de tornada de moltes coses i amb la pell curtida pels anys i les experiències, despullats de superficialitats i de inquietuds pròpies de la juventut. No sé com s'ho fan, però són entranyables. Venen ganes de tenir-ne cura.
* L'olor de la nit
* La lluna de paper
El primer ja l'he llegit i és fantàstic, com tots els altres. Té un sarcasme i un 'sentit' de la vida autentics, planers, i un punt esbojarrats. Fins ara sempre he llegit totes les històries d'en Montalvano amb un somriure (quan no una bona riallada) d'orella a orella. I se suposa que és novela policiaca! Però això tant sols és l'excusa, un marc pel personatge principal. I els secundaris! Em fan pensar en les películes de la Pantera Rosa (però amb un humor molt diferent), en què els personatges es prenen a ells mateixos molt seriosament en situacions de vegades d'allò més còmiques.
En Montalvano em fa pensar sovint amb en Kurt Wallander (el policia d'en Henning Mankell). L'entorn no pot ser més diferent (la Sicília profunda contra la Suecia més reservada) però trobo que els personatges s'assemblen força: al voltant la cinquantena, cansats però al peu del canó, un xic desanimats i derrotats en alguns moments, de tornada de moltes coses i amb la pell curtida pels anys i les experiències, despullats de superficialitats i de inquietuds pròpies de la juventut. No sé com s'ho fan, però són entranyables. Venen ganes de tenir-ne cura.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
