En que estrella estarà (Nena Daconte)

Moto

Diumenge feia un dia fantàstic, malgrat la fred de bon de matí. Camí de la cursa de Manresa ja ens vam trobar un munt de motards a la carretera, i de tornada, que ja feia caloreta, encara més. Quina enveja.

Heu viatjat mai en moto? La sensació és completament diferent de viatjar en cotxe. El destí és el de menys: el camí, el paisatge, les vistes, les sensacions,.... aquí i ara ho domina tot. Jo només vaig de 'paquet', em perdo les sensacions de la conducció, però m'encanta igualment. El temps transcorre entre pensaments i sensacions que no són presents quan vas en cotxe. I si m'atrevís, la de vegades que haguès obert els braços com si volès!

Aquesta és de fa un parell d'anys: ens haurem d'esperar a que torni la calor per repetir. Aquestes són de l'estiu passat.

Cursa de Manresa

Un altre dia per estar contenta. En Quim, que segueix puntualment tots els comentaris de corredors.cat ja m'havia avisat que seria una cursa ràpida i que la gent hi va a fer marca. Ja em veia arribant la última.... i no: 57 min, 37 segons oficials! Però si em busqueu a la classificació, comenceu pel final que em trobareu de seguida, je, je,..

La meva segona millor marca oficial (però si descompto els segons incials que he trigar a arribar a la línia de sortida, la primera). Arribaré algun dia als 55 min?

Les olors

Diuen que l'olfacte és el sentit que tenim menys desenvolupat. Però potser és el que està més lligat al nostre subconscient. I també el més difícil de retenir. No podem estar amb una persona de la que el seu olor ens desagradi (ni tant sols que ens sigui neutre: ha d'agradar-te), però què difícil que és retenir a la memòria l'olor de qui t'agrada. Tanques els ulls i el record s'esmuny entre els dits, fugiser, sense acabar de fixar-se i concretar-se, deixant-te amb una sensació una mica trista.

M'agradaria poder fer fotos amb olor.

Un llibre per escriure

Viure és escriure cada dia en una pàgina en blanc un trosset més del llibre que som. Obviously, la idea no és meva, però m'agrada.

http://www.goear.com/listen.php?v=26b0c20



La lletra: http://www.azlyrics.com/lyrics/natashabedingfield/unwritten.html

Gràcies

Pili, gràcies.
La vida ens creua amb moltes persones, i a vegades tenim molta sort en l'encreuament que ens toca.
Fa 4 anys, una carambola va fer que els nostres camins es trobessin. Quina sort que vaig tenir!

Cursa del carrer Nou 2007

10,160 km en 59 minuts 28 segons, són a 5 minuts i 51 segons el kilòmetre!

Fantàstica! M'he sentit molt contenta. És una marca de pena comparada amb la gent que s'hi dedica una mica, però a mi em sap a glòria. Volia entrar aixecant els braços de contenta que estava d'haver baixat de l'hora, i això que era una mica més de 10 km i que ens fan pujar a la Catedral i San Domènech! Però al final he hagut d'apretar per poder mantenir els 59 minuts i no m'han quedat forces.

Per l'Anna ha sigut la seva primera carrera de 10mil. I l'ha acabat superbé! Diu que ha patit, però la satisfacció que sents quan acabes, ho compensa i a mi em motiva per còrrer. No es tracta només de fer exercici físic (que també), si no de la satisfacció que otorga fer una cosa que et pensaves que no podries fer.

L'àvia

Aquesta és la meva àvia. Té 87 anys i encara li sobren energies. Sempre té la nevera (no un combi, una nevera sencera) i un congelador de la mateixa mida ple de menjar per si en qualsevol moment algú de la família se li acut anar-los a visitar. Va cada dia a caminar, encara que ja hagi de portar bastó. Continua cuidant del seu jardí, i des de fa uns anys ha obert una mena de 'ong' per a gats. És la primera persona que vaig conèixer que reciclava tota la matèria orgànica (la no orgànica sovint la recicla el meu avi que ho aprofita gairebé tot per a les seves manualitats, un altre dia en parlo) per a compost, o menjar pels ocells, o pels gats,... i això molt abans que s'ho inventèssin els ecologiestes de torn. Quan arriba aquesta època ja fa provisions de pastes i pastissos per les festes. I sempre que l'anem a veure té un arsenal de galetes, brunyols, 'felipes' (un pastis de cabell d'angel), codonyat,... o arròs amb llet. No existeix cap arròs amb llet com el de la MEVA àvia.
Cada vegada que vaig a veure-la penso com pot ser que no tingui ja recopilades totes les seves receptes, que estic perdent tantes oportunitats d'estar amb ella i de pasada aprendre a fer dulces (o no dulces, els brunyols de bacallà mai em surten tan bons ni de lluny) que ningú més sabrà fer quan ella no hi sigui.
Ahir vam anar a buscar-la a ella i al meu avi al poble per portar-los uns dies a Girona. Mentre feia la maleta se la veia contenta, i refeta (l'any passat va caure i va passar un hivern fotut) i em va dir lo orgullosa que està de les seves netes, de lo llestes que som. Però ella és molt més important i necessària que qualsevol de nosaltres. Molt més orgullosa estic jo de que sigui la meva àvia. No sé si les abraçades que li faig quan la veig o quan li dic que ens l'estimem molt, i que ella ha estat un puntal de la família li demostren tot l'amor que li tenim.

El dia que no hi sigui em faltarà un tros de cor.

Festa dels 40 a Salt

Dissabte passat es va fer a Salt la festa dels que en fem 40 aquest any. Alguns teníem el dubte davant el retrobament amb gent que fa molts anys que no veiem i dels que en alguns casos hem oblidat els noms. Però va resultar que tots estàvem igual, així que passats els moments de sorpresa i recordatoris (tu com et dèies?) inicials, la festa va anar molt bé! Gràcies als organitzadors. A veure si en fem una de "Domis"!
http://www.totsalt.cat/Reportatge.asp?categoryid=40

ADEMGI

Ja fa 4 anys des que vam començar. Jo no sabia on em ficava, però l'experiència ha estat molt bona. Els de la foto som els que vam començar, la Pili (la instigadora), la Cati, la Marta, en Quim, en Xavi, i la Glòria. Falten en Pepus i l'Alicia i que es van incorporar més tard. Les trobades gairebé sempre anaven acompanyades d'un berenar, o un sopar. O si havíem de quedar un dissabte o un festiu al matí, sens dubte en algun lloc on es pogués esmorzar. Ara tots anem tenint altres feines, responsabilitats, i després d'un temps amb moltes ganes i ilusions ens anem 'apalancant'. Encara ens queden ganes, tenim unes Jaem per davant, però ens convé anar trobant relleus per no cremar-nos. Hem de sortir amb una sensació de pena: si esperem a sortir quan tinguem sensació d'alleujament per deixar-ho és que haurà passat massa temps.

2on dia

Bé, de fet és el primer, no fa ni 24 hores que he obert aquest bloc. Fa una estona tenia ganes d'enrotllar-me a parlar del que fos, però ara em trobo que de fet em costa no dirigir-me a ningú.

Estic esperant que una amiga em digui quan li va be per quedar. Fa uns mesos va ser ella qui intentava que quedèssim i jo anava enfeinada i no trobava el moment. No vaig adonar-me que 'necessitava' quedar per xerrar fins que vam aconseguir trobar un forat. I llavors em va saber greu no haver vist els senyals que em feia i haver quedat amb ella abans. Ara sóc jo qui li fa senyals de fum, i entenc que no els vegi. Ens concentrem molt en nosaltres mateixos: quan estem bé, perquè no veiem problemes enlloc, quan estem malament, perque tot ens fa nosa i no veiem més enllà de dos pams. Be, no sé perquè parlo en plural. A mí em pasa que sovint m'oblido de mirar als que estan al meu voltant i em perdo els senyals que m'envien. O potser és que no els veig perquè no hi són: potser tots fem igual i ens amaguem dins les nostres closques.

En fi, espero que ens veurem aviat. Tenim pendent un sopar i em ve molt de gust fer-la petar. A veure si coincidim en estats d'ànims i ella també en té ganes! Els amics a vegades són com una parella: no sempre es troba el moment adequat per fer coses plegats amb les mateixes ganes.

Bon dia al de matí

Bon dia,

només són les 7:30 i ja tinc la impressió d'anar fent tard. A veure si em concentro una mica i deixo el bloc per a estones al vespre. Ahir vaig fer molta feina, per això estic de bon humor. Ara faltarà que pugui mantenir el ritme avui. Aquest vespre espero trobar com posar un racó de fotos al bloc. Haig d'entrar a veure el de la meva germana que fa dies que no me'l miro.

Al final m'hi enganxaré a això.

Música per animar-se

Per començar el dia animada i ballant: lollipop (Mika). Es brutal!!!!!
(la música, la lletra és el de menys)

Primera entrada

Aquesta és la meva primera entrada en aquest bloc. En principi penso en aquest espai com un lloc només per mi, on guardar coses que no sé on guardar però que vull poder retrobar fàcilment. On abocar estats d'ànims, que després podré mirar des de la distància del temps.

Si has arribat a aquest bloc, benvingut. Potser algun dia serà diferent, de moment no trobaràs escrit res pensant en què algú ho llegirà, però tampoc res que no puguis llegir. Veurem fins on arribo.

De moment, només dos línies de la última canço que m'ha agradat últimament (d'aquelles que no et treus del cap):
Relax, take it easy, from there is nothing that we can do.