Bé, de fet és el primer, no fa ni 24 hores que he obert aquest bloc. Fa una estona tenia ganes d'enrotllar-me a parlar del que fos, però ara em trobo que de fet em costa no dirigir-me a ningú.
Estic esperant que una amiga em digui quan li va be per quedar. Fa uns mesos va ser ella qui intentava que quedèssim i jo anava enfeinada i no trobava el moment. No vaig adonar-me que 'necessitava' quedar per xerrar fins que vam aconseguir trobar un forat. I llavors em va saber greu no haver vist els senyals que em feia i haver quedat amb ella abans. Ara sóc jo qui li fa senyals de fum, i entenc que no els vegi. Ens concentrem molt en nosaltres mateixos: quan estem bé, perquè no veiem problemes enlloc, quan estem malament, perque tot ens fa nosa i no veiem més enllà de dos pams. Be, no sé perquè parlo en plural. A mí em pasa que sovint m'oblido de mirar als que estan al meu voltant i em perdo els senyals que m'envien. O potser és que no els veig perquè no hi són: potser tots fem igual i ens amaguem dins les nostres closques.
En fi, espero que ens veurem aviat. Tenim pendent un sopar i em ve molt de gust fer-la petar. A veure si coincidim en estats d'ànims i ella també en té ganes! Els amics a vegades són com una parella: no sempre es troba el moment adequat per fer coses plegats amb les mateixes ganes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada