Primera visita al cine a Boston. La pel·lícula:
http://www.hesjustnotthatintoyoumovie.com/
De la peli: molt bé, divertida, entretinguda, una comèdia per passar l'estona i riure't una mica dels nostres propis comportaments. Una colla a l'entorn dels 30 mostren diferents actituds envers les cites, el festejar o relacions amb compromís, i com de maneres diferents enviem senyals o interpretem els senyals que rebem (o que creiem rebre!). Tothom en algun moment de la pel.lícula crec que es pot sentir identificat amb alguna situació, reacció, comportament....
A la web oficial hi ha un apartat (Date decoder) en el que et proposen frases tòpiques i has de trobar entre una llista d'altres frases què volen dir realment. Divertit!
La sala, era plena en un 80% de 'girls' entre 20 i 30 anys ,era d'esperar suposo . Hi ha coses que fan evidents que aquí són d'una altra pasta. En un moment donat, dos personatges de la pel·lícula s'emboliquen. Doncs quan això passa hi va haver un gran 'OHHHHHHH' a la sala, com de sorpresa innocent! I mira que es veia a venir. I encara que no es veies, estem hiper acostumats a situacions de tots tipus a les pel·lícules, no vaig entendre la reacció. Doncs no va ser l'únic moment. Hi ha un altre moment de petició de 'casament': en aquest cas l'Ohhhhhh va ser de sospir romantico-pastelós impressionant!!!!
Són curiosos aquests yankees.
Ha sigut una sort trobar una pel·lícula amb la que m'ho he passat bé i he pogut seguir gairebé sencera (llevat d'alguns gags molt concrets que m'he perdut, cosa que sé perquè tothom reia menys jo, ...ja, ja, ja....). Hi tornarem.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pel.lícules. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pel.lícules. Mostrar tots els missatges
dissabte, 21 de febrer del 2009
dimecres, 22 d’octubre del 2008
El joc del matrimoni
Aquesta setmana la fan al Truffaut en versió original, i jo a casa fent memòria.... L'haurè de 'pillar' en video.
dilluns, 2 de juny del 2008
L'últim Indiana Jones
Passa sovint: a grans esperances, grans desil·lusions. Per sort, aquest cop, havia sentit comentaris respecte a la història i el guió, així que no m'ha agafat desprevinguda. L'estètica, els efectes especials, el ritme... aquesta part be, potser no com la última aventura, però força bé. El que decep és el guió, la història... i el final. No és estil Indi. Si no van fer la pel·lícula perquè els altres guions no els agradaven, com devien ser????
En tot cas, per passar l'estona és entretinguda, i si no ets massa exigent, t'ho pots passar be. Però em quedo amb les 3 primeres.
En tot cas, per passar l'estona és entretinguda, i si no ets massa exigent, t'ho pots passar be. Però em quedo amb les 3 primeres.
dissabte, 26 d’abril del 2008
Ja arriba.....
22 de maig....
Això és un home!
Si algú algun dia té uns impulsos enormes de fer-me un regal (S ;-)), que truqui a en H.F. i li demani una cita amb mi!
Això és un home!
Si algú algun dia té uns impulsos enormes de fer-me un regal (S ;-)), que truqui a en H.F. i li demani una cita amb mi!
21: Blackjack
És la última pel.licula que hem vist, i a menys que Las Vegas us enlluerni molt, podeu pasar de veure-la. És la típica peli de nen bo, intel.ligent i bon estudiant, perdut i corromput pels diners i la gresca desmesurada de la ciutat, però que és tant bona persona que no pot més que redimir-se i acabar guanyant al dolent.
Apa, ja l'heu vista. Podeu dedicar-vos a una altra cosa.
Apa, ja l'heu vista. Podeu dedicar-vos a una altra cosa.
dilluns, 3 de març del 2008
Mes cine
Divendres vam anar a veure 'En el punto de mira'. La crítica no la deixa massa bé, molt americana diuen... no sé que s'esperen!
Doncs jo la vaig trobar entretinguda. 8 personatges assiteixen a un atemptat i cada un t'explica la seva visió i el que sap de la història. Comença el primer fins un cert punt, torna enrera, i torna a començar una altra vegada amb un altre personatge. Això es fa una mica pesat en algun moment, cert, especialment aquells trossos que es repeteixen gairebé igual a totes les històries, però de seguida t'expliquen coses diferents i vas descobrint una altra història.
Això sí, final made in Hollywood i massa estandard. En fi, si un no espera grans profunditats (i té moolt clar que va a veure una peli americana amb tòpics i típics) passa bé i entreté. Que no es tracta d'això?
Doncs jo la vaig trobar entretinguda. 8 personatges assiteixen a un atemptat i cada un t'explica la seva visió i el que sap de la història. Comença el primer fins un cert punt, torna enrera, i torna a començar una altra vegada amb un altre personatge. Això es fa una mica pesat en algun moment, cert, especialment aquells trossos que es repeteixen gairebé igual a totes les històries, però de seguida t'expliquen coses diferents i vas descobrint una altra història.
Això sí, final made in Hollywood i massa estandard. En fi, si un no espera grans profunditats (i té moolt clar que va a veure una peli americana amb tòpics i típics) passa bé i entreté. Que no es tracta d'això?
dissabte, 19 de gener del 2008
L'última película
Ja he vist 'Els crims d'Oxford'. No em va desagradar, però que això sigui el millor que puc dir, ja diu molt. És un pel lenta, tot i que per un matemàtic hi ha trossos dels diàlegs que enganxen i ajuden a pasar l'estona quan parlen de sèries lògiques, o la conferència inaugural. Però entenc que pugui ser aburrit per molta gent quan parlen del principi d'incertesa de Heisenberg o del teorema de Godel.
Els dos personatges masculins em van agradar, però els altres els vaig trobar massa extremals: la filla de la morta, histèrica i neuròtica, la infermera, semblava posada només per les escenes de sexe, i el company de despatx, un tòpic: matemàtic boig i descentrat.
Nosaltres erem 6: la meva germana tenia un interés especial perquè va estar a Oxford i va conèixer l'Alex de la Iglesia, però els altres 4 em temo que no es van adormir per les escenes de llit de la Leonor Watling amb en Frodo, els nois especialment (exhibició un pel gratuïta de la davantera de l'actriu, això sí, quins 2 bens de Deu).
Els dos personatges masculins em van agradar, però els altres els vaig trobar massa extremals: la filla de la morta, histèrica i neuròtica, la infermera, semblava posada només per les escenes de sexe, i el company de despatx, un tòpic: matemàtic boig i descentrat.
Nosaltres erem 6: la meva germana tenia un interés especial perquè va estar a Oxford i va conèixer l'Alex de la Iglesia, però els altres 4 em temo que no es van adormir per les escenes de llit de la Leonor Watling amb en Frodo, els nois especialment (exhibició un pel gratuïta de la davantera de l'actriu, això sí, quins 2 bens de Deu).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
