18 anys i unes setmanes és el que he trigat a aconseguir un lloc fix a la universitat. 18 treballant-hi sense interrupció. Qualsevol persona externa a la universitat que ho sent, no ho entén. I si li explico (intento no fer-ho massa) a algú de dins, tampoc. I en els dos casos el més fàcil és pensar que si he trigat tants anys deu ser que no valc per quedar-m'hi.
A vegades intento explicar que he canviat dos vegades de director de tesi per motius aliens a mi (segur?), que vaig acabar la tesi just amb el canvi de llei (perquè no m'espavilava més abans?) i que llavors varen canviar les normes de permanència i van endurir els criteris (podia haver-me esforçat més aquests últims anys?) . Si intentes explicar-ho a algú, tot plegat sona a excusa rere excusa, així que fora de la universitat miro de no fer-ho. Fa tant temps que hi sóc, que quan dic 'per fi, tinc plaça definitiva', em diuen, però que no la tenies???
Total, que després d'alguna celebració amb la gent de més a prop que entén el que m'ha costat i que ho valora, fora és com si no hagués passat res. Total, seguiré fent la mateixa feina. Això sí, més tranquil·la.
diumenge, 16 de novembre del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
