Més per veure

La peli de l'entrada anterior no l'he aconseguida.
De moment pel cap de setmana tinc:
*Match Point: me n'han parlat tant bé, que fa por que no em decebi.

*La chica de la perla: idem.

Les crítiques, el cap de setmana.

De la que no vaig parlar i vaig veure fa poc és 'Mi vida sin mi', de Isabel Coixet. Em va agradar molt: tracta un tema duríssim sense estridències, sense recrear-se en el dolor ni la tragèdia. La protagonista inclou la perspectiva de la seva mort com un fet més a la seva vida, igual que va a treballar i cuida de les seves filles, graba missatges per quan no hi sigui. Crec que és el que més m'ha impactat: no fa cap tragèdia de la seva mort, gairebé és com si diguès: si, em moro, però no pasa res; sí, m'he enamorat d'algú sense voler-ho, però es pot continuar endavant igual. Ho viu tot més intensament, però sense escarafalls.

No sé si sabria estar-me de dir-ho a algú, de reclamar atenció, de demanar suport. Sera admetre, però de veritat (no només de paraula), que morir-se no és res de l'altre mon.

Per veure

Imagine me & you

L'última película

Ja he vist 'Els crims d'Oxford'. No em va desagradar, però que això sigui el millor que puc dir, ja diu molt. És un pel lenta, tot i que per un matemàtic hi ha trossos dels diàlegs que enganxen i ajuden a pasar l'estona quan parlen de sèries lògiques, o la conferència inaugural. Però entenc que pugui ser aburrit per molta gent quan parlen del principi d'incertesa de Heisenberg o del teorema de Godel.
Els dos personatges masculins em van agradar, però els altres els vaig trobar massa extremals: la filla de la morta, histèrica i neuròtica, la infermera, semblava posada només per les escenes de sexe, i el company de despatx, un tòpic: matemàtic boig i descentrat.
Nosaltres erem 6: la meva germana tenia un interés especial perquè va estar a Oxford i va conèixer l'Alex de la Iglesia, però els altres 4 em temo que no es van adormir per les escenes de llit de la Leonor Watling amb en Frodo, els nois especialment (exhibició un pel gratuïta de la davantera de l'actriu, això sí, quins 2 bens de Deu).

Mals endreços

Fa uns mesos he recuperat un amiga de la infància. Desprès de 8è vam estudiar a llocs diferents i poc a poc vam anar perdent contacte. Mai del tot, a les ocasions especials (casaments, naixements,...) sempre hi havia algun retrovament, però sense acabar de tornar a connectar, sense massa punts de contacte.
Una mala època a la seva vida ens ha reconnectat i m'ha permès recuperar-la. Ella diu no l'havia perduda, que nomès estava mal endreçada.
Quantes coses i persones tenim mal endreçades? És impossible "portar al dia" tot el que voldríem fer i les persones amb qui voldríem mantenir el contacte. Igual que a vegades deixem un llibre en un prestatge, mig oblidat, a vegades hi ha gent a qui apreciem però amb qui hem perdut el contacte. I recuperar-lo costa tant! Aquests dies estic intentant retrobar-me amb un altre amic 'malendreçat', en Joan. N'hi ha d'altres amb qui ho tinc més difícil (Anuska).

Llista d'any nou

Riu
Relaxa’t
Ves a còrrer
Fes-te un regal
Trenca amb la rutina
No et castiguis per equivocar-te
Llegeix un bon llibre
Acepta un compliment
Tracta’t com un bon amic
Engega un projecte que t’engresqui
Aprèn alguna cosa nova
No tinguis mandra de trucar un amic
Perd una mica el temps de tant en tant
Dedica temps a allò que sempre has desitjat
Brilla
Somriu
Camina

De viatge per Extremadura i Cuenca

Hem fet una visita ràpida per Extremadura, i torno convençuda de que s'ha de tornar a visitar. Primer, perquè no hem pogut veure res del nord de Cáceres, de la Vall del Jerte i la Vera, però aquí s'hi ha de tornar en primavera. Sembla que l'espectacle de milers de cireres en flor és impressionant.
Segon, perquè es menja molt bé: tostas amb ibéric (res de pernil serrano, sempre ibéric! deliciós), migas extremenyas, presas de llom,... del porc, tot i de qualsevol manera és bo, i el vi no es queda curt. I això que hem passat de llarg dels formatges!
Tercer, quina tranquilitat! Si et dediques a carreteres secundaries, no hi ha ni Déu! Els que millor viuen, els porcs, com es pot apreciar!

A més, les ciutats velles de Cáceres, Trujillo, Mérida... totes tenen racons per pasejar i perdre't i disfrutar de l'entorn. Això sí, millor que no sigui a l'hivern, que tenen boira dia si i dia també! Sort que cap a l'hora de dinar ja ens hi vèiem! I al sud, tocant Sierra Morena, Jerez de los Caballeros i Zafra. Ens van faltar uns binocles! Si pareu a Fuente de Cantos, al Restaurant 'La Fábrica' fan unes racions de 'Presa de ibérico' de muerte!

També he entés que les cigonyes siguin l'altre animal representatiu de la zona. N'és ple! El primer dia, a l'habitació vam sentir un soroll com de castanyoles, molt rítmic, com el que es fa amb la forquilla al batre uns ous. Són els becs de les cigonyes!



De tornada, hem visitat Cuenca, aquí si que fèia fred! Val la pena la ruta de las Hoces del Jucar, al voltant de la ciutat, i ens vam quedar amb les ganes de veure més coses de la "Serranía": a 5 km de la Ciutat Encantada la neu i el gel ens van fer fer mitja volta.
Si us hi voleu perdre i descansar en un entorn tranquil i acollidor, 'La Casita de Cabrejas'. Encantadora. I com no, també vam menjar bé: sopa castellana (que amb la fred encara té més bon gust) i Morteruelo.