Hem fet una visita ràpida per Extremadura, i torno convençuda de que s'ha de tornar a visitar. Primer, perquè no hem pogut veure res del nord de Cáceres, de la Vall del Jerte i la Vera, però aquí s'hi ha de tornar en primavera. Sembla que l'espectacle de milers de cireres en flor és impressionant.
Segon, perquè es menja molt bé: tostas amb ibéric (res de pernil serrano, sempre ibéric! deliciós), migas extremenyas, presas de llom,... del porc, tot i de qualsevol manera és bo, i el vi no es queda curt. I això que hem passat de llarg dels formatges!
Tercer, quina tranquilitat! Si et dediques a carreteres secundaries, no hi ha ni Déu! Els que millor viuen, els porcs, com es pot apreciar!
A més, les ciutats velles de Cáceres, Trujillo, Mérida... totes tenen racons per pasejar i perdre't i disfrutar de l'entorn. Això sí, millor que no sigui a l'hivern, que tenen boira dia si i dia també! Sort que cap a l'hora de dinar ja ens hi vèiem! I al sud, tocant Sierra Morena, Jerez de los Caballeros i Zafra. Ens van faltar uns binocles! Si pareu a Fuente de Cantos, al Restaurant 'La Fábrica' fan unes racions de 'Presa de ibérico' de muerte!
També he entés que les cigonyes siguin l'altre animal representatiu de la zona. N'és ple! El primer dia, a l'habitació vam sentir un soroll com de castanyoles, molt rítmic, com el que es fa amb la forquilla al batre uns ous. Són els becs de les cigonyes!
De tornada, hem visitat Cuenca, aquí si que fèia fred! Val la pena la ruta de las Hoces del Jucar, al voltant de la ciutat, i ens vam quedar amb les ganes de veure més coses de la "Serranía": a 5 km de la Ciutat Encantada la neu i el gel ens van fer fer mitja volta.
Si us hi voleu perdre i descansar en un entorn tranquil i acollidor, 'La Casita de Cabrejas'. Encantadora. I com no, també vam menjar bé: sopa castellana (que amb la fred encara té més bon gust) i Morteruelo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada