Fantàstica! M'he sentit molt contenta. És una marca de pena comparada amb la gent que s'hi dedica una mica, però a mi em sap a glòria. Volia entrar aixecant els braços de contenta que estava d'haver baixat de l'hora, i això que era una mica més de 10 km i que ens fan pujar a la Catedral i San Domènech! Però al final he hagut d'apretar per poder mantenir els 59 minuts i no m'han quedat forces.

Per l'Anna ha sigut la seva primera carrera de 10mil. I l'ha acabat superbé! Diu que ha patit, però la satisfacció que sents quan acabes, ho compensa i a mi em motiva per còrrer. No es tracta només de fer exercici físic (que també), si no de la satisfacció que otorga fer una cosa que et pensaves que no podries fer.


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada