dilluns, 6 de febrer del 2012
Petició per a una casella per a la ciència a la declaració de la renda
http://actuable.es/peticiones/casilla-apoyo-la-ciencia-la-declaracion-la-renta
dissabte, 7 de gener del 2012
Malas Nenas
De l'exposició "En el fons del mar" de les Twinsisters-Malas Nenas
De tant en tant rebo correus de la Bombonnière de Ninon (una botiga a mig camí entre sex shop refinat, roba de disseny, i consulta terapeutica pels productes i les xerrades que fan) respecte les activitats que promouen, i a l'últim parlaven de les "Malas Nenas". No sabia qui són ni n'havia sentit a parlar, així que vaig anar al seu blog, el qual haig de dir que em vaig mirar massa de presa (com moltes vegades: això ho deixo pelvespre o per una estona que no sàpiga que fer, i després o estic massa cansada o ja me n'he oblidat). Però les imatges de les seves pintures (o dibuixos no ho sé ben bé) em van encantar. Les seves "nenes" tenen un no-se-què de innocent i desvalgut, t'atrapen amb aquests ulls enormes que ho emplenen tot i alhora ho absorveixen tot.
La primera de les imatges de la seva exposició "En el fons del mar" em va agradar especialment, és aquesta que incloc aquí. He descobert que a més en algunes botigues per Girona venen roba amb les seves nines, serà qüestió de fer-hi una ullada!
Gener 2012
Fa gariebé 2 anys de la última entrada, i mirant enrera entenc perquè: el bloc va començar amb els nervis i l'emoció d'un projecte, i vaig deixar d'escriure-hi quan el projecte ja era una realitat: els 6 mesos a Boston.
Abans d'anar-hi, 6 mesos em semblaven una durada correcta, ni massa curta ni massa llarga. Ara si pogués tornar enrera demanaria estar-hi més temps.
Per què tornar al bloc ara? Perquè ja fa un temps que veig endavant i no veig gaire lluny. I ara, a principis d'any quan es fa els bons propòsits, jo només en tinc un: tornar a trobar un projecte a mig termini que m'il.lusioni tant o més que l'anterior. Hi ha tot un any per buscar-lo i donar-li forma. Ja veurem fins on arribo!
dilluns, 22 de juny del 2009
Blog d'astronomia dolenta?
Blog curiós:
http://blogs.discovermagazine.com/badastronomy/
Si no és bona astronomia, perquè interesar-s'hi? Perquè pot ser més divertida i amena que la 'seriosa'. Anirem veient que explica aquest xicot, que té entrades res a veure amb el títol. Per exemple, una carregant contra la homeopatia. La deixa per terra, d'anti-científica, però no raona perquè no té una base científica (no poso en dubte ni una cosa ni l'altre, no en tinc ni idea).
Total, és curiós on vas a parar saltant d'una pàgina a una altra. Jo estava llegint com calcular el radi de l'esfera de Hill al voltant d'un planeta i m'he trobat llegint sobre homeopatia! En fi, ja torno a la feina.
http://blogs.discovermagazine.com/badastronomy/
Si no és bona astronomia, perquè interesar-s'hi? Perquè pot ser més divertida i amena que la 'seriosa'. Anirem veient que explica aquest xicot, que té entrades res a veure amb el títol. Per exemple, una carregant contra la homeopatia. La deixa per terra, d'anti-científica, però no raona perquè no té una base científica (no poso en dubte ni una cosa ni l'altre, no en tinc ni idea).
Total, és curiós on vas a parar saltant d'una pàgina a una altra. Jo estava llegint com calcular el radi de l'esfera de Hill al voltant d'un planeta i m'he trobat llegint sobre homeopatia! En fi, ja torno a la feina.
dimecres, 17 de juny del 2009
Maig, Juny,...
Ja ha passat maig i juny i enfilo la recta final. Els dies i els mesos han passat volant, com sempre que alguna cosa ens agrada i ens fa sentir bé. D'una banda em quedaria més temps, però d'altra banda marxar amb aquesta sensació em deixa un bon gust de boca, unes sensacions agradables i moltes ganes de tornar. Espero que aquesta sigui una porta que no s'ha de tancar del tot, que només quedarà ajustada per tornar-la a obrir.
El temps ara és molt mes agradable, tot i que no fa calor en absolut. L'última excursió va ser a Provincetown, a la punta de Cape Cod. Vam anar en ferry, i l'anada va ser terrible! Gran part del passatge es va marejar, el ferry es movia sense parar, no podies fer una passa sense agafar-te a alguna banda! La tornada va ser una bassa d'oli i el dia fantàstic, per anar a passar un cap de setmana si hi tornem. I a sobre, després d'uns quants anys, vaig tornar a pujar en una bicicleta. Vaig caure només als primers 10 segons, però després vaig aconseguir mantenir el 'tipus'.
El temps ara és molt mes agradable, tot i que no fa calor en absolut. L'última excursió va ser a Provincetown, a la punta de Cape Cod. Vam anar en ferry, i l'anada va ser terrible! Gran part del passatge es va marejar, el ferry es movia sense parar, no podies fer una passa sense agafar-te a alguna banda! La tornada va ser una bassa d'oli i el dia fantàstic, per anar a passar un cap de setmana si hi tornem. I a sobre, després d'uns quants anys, vaig tornar a pujar en una bicicleta. Vaig caure només als primers 10 segons, però després vaig aconseguir mantenir el 'tipus'.
dimarts, 12 de maig del 2009
Més lectura
L'accès a la xarxa em genera una incompatibilitat que no sempre sé gestionar: et dóna accès a montanyes d'informació de manera que tens una gran quantitat de possibles tries, però aquest mateix gran nombre de tries fa que sovint sigui difícil, justament, triar.
Hi ha tant per llegir, per veure, per consultar, per escoltar,....
Faig llista de pàgines web per consultar, articles per llegir, videos per mirar,... i al final tot el temps se n'ha anat en fer aquestes llistes, sense temps a mirar el que hi ha a dins.
Tot i això, dos llocs nous per anar mirant que hi ha:
http://blog.i-math.org/
http://www.lallunaenuncove.cat/
Hi ha tant per llegir, per veure, per consultar, per escoltar,....
Faig llista de pàgines web per consultar, articles per llegir, videos per mirar,... i al final tot el temps se n'ha anat en fer aquestes llistes, sense temps a mirar el que hi ha a dins.
Tot i això, dos llocs nous per anar mirant que hi ha:
http://blog.i-math.org/
http://www.lallunaenuncove.cat/
dimecres, 4 de març del 2009
Març: comença nevant
Arriba març, i la primavera, en comptes de treure el nas per la porta, sembla que continua al llit, ha fet mitja volta, s'ha arraulit entre els llençols, i ha decidit que de moment no surt. Una mostra, les fotos del parc de darrera de casa on vaig a còrrer: the Fenway Park o the Back Bay Fens.
El parc és força gran, té pista d'atletisme, basquet, un jardí de roses (tancat, at the moment) una mena de llacs que conecten entre si, ... dóna gust anar-hi a passejar o a còrrer si no fós perquè:
1.- està nevat, i aviat tot glaçat, i fins d'aquí a uns dies no estarà en condicions per a poder-hi anar a còrrer
2.- com que fa molt que no vaig a còrrer regularment (dos cops des que sóc aquí), quan hi he anat els pulmons no aguanten res!!!!! M'afogo a la de tres, i com que respiro per la boca, m'acaba fent mal de fred que és l'aire.
En fi, que quan no hi ha condicions físiques totes les excuses són bones. A veure com arribarem de forma a l'estiu (snif).
El parc és força gran, té pista d'atletisme, basquet, un jardí de roses (tancat, at the moment) una mena de llacs que conecten entre si, ... dóna gust anar-hi a passejar o a còrrer si no fós perquè:
1.- està nevat, i aviat tot glaçat, i fins d'aquí a uns dies no estarà en condicions per a poder-hi anar a còrrer
2.- com que fa molt que no vaig a còrrer regularment (dos cops des que sóc aquí), quan hi he anat els pulmons no aguanten res!!!!! M'afogo a la de tres, i com que respiro per la boca, m'acaba fent mal de fred que és l'aire.
En fi, que quan no hi ha condicions físiques totes les excuses són bones. A veure com arribarem de forma a l'estiu (snif).
dissabte, 21 de febrer del 2009
He's not that into you
Primera visita al cine a Boston. La pel·lícula:
http://www.hesjustnotthatintoyoumovie.com/
De la peli: molt bé, divertida, entretinguda, una comèdia per passar l'estona i riure't una mica dels nostres propis comportaments. Una colla a l'entorn dels 30 mostren diferents actituds envers les cites, el festejar o relacions amb compromís, i com de maneres diferents enviem senyals o interpretem els senyals que rebem (o que creiem rebre!). Tothom en algun moment de la pel.lícula crec que es pot sentir identificat amb alguna situació, reacció, comportament....
A la web oficial hi ha un apartat (Date decoder) en el que et proposen frases tòpiques i has de trobar entre una llista d'altres frases què volen dir realment. Divertit!
La sala, era plena en un 80% de 'girls' entre 20 i 30 anys ,era d'esperar suposo . Hi ha coses que fan evidents que aquí són d'una altra pasta. En un moment donat, dos personatges de la pel·lícula s'emboliquen. Doncs quan això passa hi va haver un gran 'OHHHHHHH' a la sala, com de sorpresa innocent! I mira que es veia a venir. I encara que no es veies, estem hiper acostumats a situacions de tots tipus a les pel·lícules, no vaig entendre la reacció. Doncs no va ser l'únic moment. Hi ha un altre moment de petició de 'casament': en aquest cas l'Ohhhhhh va ser de sospir romantico-pastelós impressionant!!!!
Són curiosos aquests yankees.
Ha sigut una sort trobar una pel·lícula amb la que m'ho he passat bé i he pogut seguir gairebé sencera (llevat d'alguns gags molt concrets que m'he perdut, cosa que sé perquè tothom reia menys jo, ...ja, ja, ja....). Hi tornarem.
http://www.hesjustnotthatintoyoumovie.com/
De la peli: molt bé, divertida, entretinguda, una comèdia per passar l'estona i riure't una mica dels nostres propis comportaments. Una colla a l'entorn dels 30 mostren diferents actituds envers les cites, el festejar o relacions amb compromís, i com de maneres diferents enviem senyals o interpretem els senyals que rebem (o que creiem rebre!). Tothom en algun moment de la pel.lícula crec que es pot sentir identificat amb alguna situació, reacció, comportament....
A la web oficial hi ha un apartat (Date decoder) en el que et proposen frases tòpiques i has de trobar entre una llista d'altres frases què volen dir realment. Divertit!
La sala, era plena en un 80% de 'girls' entre 20 i 30 anys ,era d'esperar suposo . Hi ha coses que fan evidents que aquí són d'una altra pasta. En un moment donat, dos personatges de la pel·lícula s'emboliquen. Doncs quan això passa hi va haver un gran 'OHHHHHHH' a la sala, com de sorpresa innocent! I mira que es veia a venir. I encara que no es veies, estem hiper acostumats a situacions de tots tipus a les pel·lícules, no vaig entendre la reacció. Doncs no va ser l'únic moment. Hi ha un altre moment de petició de 'casament': en aquest cas l'Ohhhhhh va ser de sospir romantico-pastelós impressionant!!!!
Són curiosos aquests yankees.
Ha sigut una sort trobar una pel·lícula amb la que m'ho he passat bé i he pogut seguir gairebé sencera (llevat d'alguns gags molt concrets que m'he perdut, cosa que sé perquè tothom reia menys jo, ...ja, ja, ja....). Hi tornarem.
diumenge, 15 de febrer del 2009
Boston: febrer
Ja ha passat un mes!
Continua fent fred, intens especialment els dies que fa vent, però ja fa dies que no neva i la neu i el gel del carrer gairebé ha marxat. Estic descobrint coses noves: parcs amb taules i cadires, escultures, camins nous, tots soterrats sota una muntanya de neu fins fa pocs dies. Els parcs comencen a tenir més vida, encara que els arbres estiguin ben despullats. Ja tinc ganes de que arribi la primavera i veure-ho tot verd i amb flors.
Visites:
*Sicence museum i el planetarium. Gran i ple de racons per perdre't, però similar al que es pot visitar en altres ciutats.
*Mapparium: això si que és únic. Està dins la Mary Baker Library, un museu-biblioteca dedicat a una senyora molt creient i dedicada a la Biblia. Però dins hi ha el Maparium, un globus terrestre amb un mapa polític del 1935 que pots veure des de dins! Estàs en una esfera de vidre i al teu voltant els paisos. La visita és curta, però val la pena, és diferent d'altres coses que veiem. I el hall d'entrada també val la pena veure'l.
A part de fer turisme, vaig entenent més la gent quan parla, tot i que evoluciono molt a poc a poc. Tinc la sensació que necessitaria més de 6 mesos (força més) per aconseguir seguir-los quan parlen i no embolicar-me quan parlo jo.
Algunes fotos més:
http://picasaweb.google.com/esther.bave/Boston2009Febrer#
Continua fent fred, intens especialment els dies que fa vent, però ja fa dies que no neva i la neu i el gel del carrer gairebé ha marxat. Estic descobrint coses noves: parcs amb taules i cadires, escultures, camins nous, tots soterrats sota una muntanya de neu fins fa pocs dies. Els parcs comencen a tenir més vida, encara que els arbres estiguin ben despullats. Ja tinc ganes de que arribi la primavera i veure-ho tot verd i amb flors.
Visites:
*Sicence museum i el planetarium. Gran i ple de racons per perdre't, però similar al que es pot visitar en altres ciutats.
*Mapparium: això si que és únic. Està dins la Mary Baker Library, un museu-biblioteca dedicat a una senyora molt creient i dedicada a la Biblia. Però dins hi ha el Maparium, un globus terrestre amb un mapa polític del 1935 que pots veure des de dins! Estàs en una esfera de vidre i al teu voltant els paisos. La visita és curta, però val la pena, és diferent d'altres coses que veiem. I el hall d'entrada també val la pena veure'l.
A part de fer turisme, vaig entenent més la gent quan parla, tot i que evoluciono molt a poc a poc. Tinc la sensació que necessitaria més de 6 mesos (força més) per aconseguir seguir-los quan parlen i no embolicar-me quan parlo jo.
Algunes fotos més:
http://picasaweb.google.com/esther.bave/Boston2009Febrer#
diumenge, 1 de febrer del 2009
Boston: Gener
Ja soc aquí, instal·lada i habituant-me a la fred de Boston. Els primers dies van passar molt de presa, moltes coses noves per aprendre, per organitzar, per conèixer, ... i això que no hem tingut cap problema. Vam estar uns quants dies per tenir-ho tot organitzat al pis, però ha sigut una gran sort tenir el pis llogat per endavant. Imagineu-vos haver de voltar a buscar pis amb la fred que fa (entre 0 i -10 tots els dies).
Per on començo? Pel temps. Encara que sembli mentida, la part fàcil de portar és la temperatura, si no fa vent. És una fred seca, així que si vas ben abrigat, es pot portar força be la fred. Això sí: mans a les butxaques (amb escalfadors a dins, millor), fer fotos acaba sent un suplici, se'm queden les mans tant glaçades que fa mal i tot, no en puc fer gaires de seguida! I s'ha d'anar amb capes de roba, que a dins els edificis la calefacció funciona molt bé. El pitjor? la neu i l'aigua acumulada a les voreres. Hi ha tanta neu, que no la poden treure tota, hi ha mig metro de neu com un mur sobre les voreres al costat dels carrers, només es pot travessar per les cantonades, però el clavegueram no dóna abast de recollir aigua, així que quan neva, queda un munt de neu just on hi ha els passos de vianants. Si plou, es formen bassals d'aigua que arriben més amunt del turmell, i si no, glaça i són una placa de gel. L'altre dia va nevar, ploure i glaçar per aquest ordre sense temps a netejar voreres, i aquestes es van convertir en pistes de gel!!
La gent? En general la gent és molt amable i agradable. A les botigues (Starbucks, de roba, ...) i ha molt jovent de dependents, treballs temporals, però no deixen mai de saludar, preguntar si necessites res, dir-te adéu, desitjar un bon dia.... D'entrada 'Do you have a good a day?' or 'How are you?', i quan marxes 'Have a nice day' o el meu preferit 'Stay warm' (en serio, ho diuen molt sovint!). L'altra cosa que m'agrada és que aquí tothom va al seu aire i tots els gustos són vàlids. M'explico: a Girona podries dir què està de moda passejant-te un dissabte a la tarda pel centre. Aquí no. Et trobes gent mudada, gent molt esportiva, abrigats fins les orelles, i d'altres que semblen que la fred no va amb ells, abrics llargs, curts, de tots tipus, gent que va amb botes forrades de llana (això sí, hi ha una marca de moda, UGG, no en donaries un duro i valen cap a 200$) i noies que van amb manoletines sense mitges, o amb Convers.
No predomina cap color, cap model, cap tipus de roba en concret. I pel menjar igual: hi ha de tot i de tot arreu. Pots demanar la combinació que vulguis. Ells mateixos se n'enriuen. De fet demanar un cafè és complicat si vols alguna de les combinacions que ofereixen: no he aconseguit entendre les diferents opcions. M'he quedat amb el regular coffee, i avall. Al super igual: per escollir un pot de tomata o uns cereals pots entrar en col·lapse intentar decidir-te!!!
Això si: tot és essencialment King Size. Per poc no s'hi posen. Hauríeu de veure els preparatius per la Super Bowl de demà. Van fer un programa especial només parlant del menjar que podien encarregar a diferents Take Away i tot era en quantitats casi industrials (com s'ho fa aquí una persona sola?). I la varietat apropant-se a infinit. Exemple: muffins (mida gran, obviusly) amb una bona quantitat de crema per sobre de gustos tan diversos com chips o cheetos.
Per on començo? Pel temps. Encara que sembli mentida, la part fàcil de portar és la temperatura, si no fa vent. És una fred seca, així que si vas ben abrigat, es pot portar força be la fred. Això sí: mans a les butxaques (amb escalfadors a dins, millor), fer fotos acaba sent un suplici, se'm queden les mans tant glaçades que fa mal i tot, no en puc fer gaires de seguida! I s'ha d'anar amb capes de roba, que a dins els edificis la calefacció funciona molt bé. El pitjor? la neu i l'aigua acumulada a les voreres. Hi ha tanta neu, que no la poden treure tota, hi ha mig metro de neu com un mur sobre les voreres al costat dels carrers, només es pot travessar per les cantonades, però el clavegueram no dóna abast de recollir aigua, així que quan neva, queda un munt de neu just on hi ha els passos de vianants. Si plou, es formen bassals d'aigua que arriben més amunt del turmell, i si no, glaça i són una placa de gel. L'altre dia va nevar, ploure i glaçar per aquest ordre sense temps a netejar voreres, i aquestes es van convertir en pistes de gel!!
La gent? En general la gent és molt amable i agradable. A les botigues (Starbucks, de roba, ...) i ha molt jovent de dependents, treballs temporals, però no deixen mai de saludar, preguntar si necessites res, dir-te adéu, desitjar un bon dia.... D'entrada 'Do you have a good a day?' or 'How are you?', i quan marxes 'Have a nice day' o el meu preferit 'Stay warm' (en serio, ho diuen molt sovint!). L'altra cosa que m'agrada és que aquí tothom va al seu aire i tots els gustos són vàlids. M'explico: a Girona podries dir què està de moda passejant-te un dissabte a la tarda pel centre. Aquí no. Et trobes gent mudada, gent molt esportiva, abrigats fins les orelles, i d'altres que semblen que la fred no va amb ells, abrics llargs, curts, de tots tipus, gent que va amb botes forrades de llana (això sí, hi ha una marca de moda, UGG, no en donaries un duro i valen cap a 200$) i noies que van amb manoletines sense mitges, o amb Convers.
No predomina cap color, cap model, cap tipus de roba en concret. I pel menjar igual: hi ha de tot i de tot arreu. Pots demanar la combinació que vulguis. Ells mateixos se n'enriuen. De fet demanar un cafè és complicat si vols alguna de les combinacions que ofereixen: no he aconseguit entendre les diferents opcions. M'he quedat amb el regular coffee, i avall. Al super igual: per escollir un pot de tomata o uns cereals pots entrar en col·lapse intentar decidir-te!!!
Això si: tot és essencialment King Size. Per poc no s'hi posen. Hauríeu de veure els preparatius per la Super Bowl de demà. Van fer un programa especial només parlant del menjar que podien encarregar a diferents Take Away i tot era en quantitats casi industrials (com s'ho fa aquí una persona sola?). I la varietat apropant-se a infinit. Exemple: muffins (mida gran, obviusly) amb una bona quantitat de crema per sobre de gustos tan diversos com chips o cheetos.
diumenge, 18 de gener del 2009
Boston: primera setmana
Primeres fotos de Boston, avui per fi hem pogut anar a fer el 'guiri' per la ciutat
http://picasaweb.google.es/esther.bave/Boston2009Gener#
http://picasaweb.google.es/esther.bave/Boston2009Gener#
diumenge, 11 de gener del 2009
El joc de l'Àngel
Just a temps abans de marxar!
Ahir vespre vaig fer una esprintada per poder acabar el llibre abans de marxar cap a Boston.
Primera impresió: és dels llibres que atrapen, enganxen, els capítols són curts (la majoria) i quan n'acabes un, costa tancar el llibre i no continuar al següent.
La segona: La història és rebuscada, i des d'aviat t'ensumes del que hi ha al darrera, tot i que al final hi ha una part que no esperava i que sorpren, i això està bé (si és massa previsible perd una mica la gràcia). Tot i així, m'ha agradat, especialment a partir del segon acte, quan comença la part més detectivesca de la novel.la.
Tercera: dos però: primer, és massa llarga. Les explicacions són sempre molt 'florides', plenes de detalls i grans descripcions, el que fa que la novel.la s'allargui massa pel meu gust. I després, l'apèndix final per mi sobrava, no li he vist la gràcia (que no vol dir que no li tingui, clar).
Jo la recomanaria per unes bones (i llargues) vacances, entretinguda i amena, sense preses per acabar-la.
Ahir vespre vaig fer una esprintada per poder acabar el llibre abans de marxar cap a Boston.
Primera impresió: és dels llibres que atrapen, enganxen, els capítols són curts (la majoria) i quan n'acabes un, costa tancar el llibre i no continuar al següent.
La segona: La història és rebuscada, i des d'aviat t'ensumes del que hi ha al darrera, tot i que al final hi ha una part que no esperava i que sorpren, i això està bé (si és massa previsible perd una mica la gràcia). Tot i així, m'ha agradat, especialment a partir del segon acte, quan comença la part més detectivesca de la novel.la.
Tercera: dos però: primer, és massa llarga. Les explicacions són sempre molt 'florides', plenes de detalls i grans descripcions, el que fa que la novel.la s'allargui massa pel meu gust. I després, l'apèndix final per mi sobrava, no li he vist la gràcia (que no vol dir que no li tingui, clar).
Jo la recomanaria per unes bones (i llargues) vacances, entretinguda i amena, sense preses per acabar-la.
-1 to Boston
Ja només falta un dia!
La maleta ja gairebé està, però segur que al final recordaré coses i correré per posar-les, per no dir que segur que me'n deixaré.
No estic gens conscienciada a marxar 6 mesos. No m'en faig a la idea, suposo que no em sé imaginar realment el que representa, i per tant no hi penso. Una de dues, o em fumo una bona patacada, o potser és que per dins ho tinc tant assumit que la immersió serà fàcil. El que negiteja més és trencar amb la rutina diària, deixar de veure la gent de sempre, de tenir la possibilitat de trucar un amic/ga aquells dies que les coses no surten.... però això només és perquè des d'aquí costa molt veure i imaginar-se les coses bones que hi trobaré.
Us estimo i aprecio molt a tots i totes, pero espero trobar-vos a faltar només una miqueta...... senyal que estic aprofitant a tope i disfrutant de l'estada!
Bé, ja ho explicaré. Sort que en Quim ve amb mi les primeres setmanes!
La maleta ja gairebé està, però segur que al final recordaré coses i correré per posar-les, per no dir que segur que me'n deixaré.
No estic gens conscienciada a marxar 6 mesos. No m'en faig a la idea, suposo que no em sé imaginar realment el que representa, i per tant no hi penso. Una de dues, o em fumo una bona patacada, o potser és que per dins ho tinc tant assumit que la immersió serà fàcil. El que negiteja més és trencar amb la rutina diària, deixar de veure la gent de sempre, de tenir la possibilitat de trucar un amic/ga aquells dies que les coses no surten.... però això només és perquè des d'aquí costa molt veure i imaginar-se les coses bones que hi trobaré.
Us estimo i aprecio molt a tots i totes, pero espero trobar-vos a faltar només una miqueta...... senyal que estic aprofitant a tope i disfrutant de l'estada!
Bé, ja ho explicaré. Sort que en Quim ve amb mi les primeres setmanes!
diumenge, 4 de gener del 2009
Últimes lectures del 2008
* Firmin (Sam Savage)
Un ratolí que a força de menjar llibres d'una llibreria vella aprèn a llegir i es converteix en tot un expert, una autèntica rata de biblioteca (literal i figuradament), i que ens explica la seva visió dels humans que l'envolten i el seu comportament. Prometia molt, però al final va ser un pel avorrit.
* La noia del seus somnis (Donna Leon)
Una altra de la serie del comissario Brunetti a Venècia. Fluixa, sincerament. Per a enganxats a les sèries de noveles policíaques amb més interès per l'evolució dels personatges (un comissari, un detectiu, ...) que per la trama en si (com jo, vaja).
*Asesinos sin rostro (Hennin Mankel)
Aquesta és de la sèrie del policia suec Kurt Wallander. Com totes les que he llegit d'ell, m'ha agradat, tot i que potser és la que tenia menys suc a la trama. Però en Wallander i les seves crisis personals, enganxen com sempre.
*The boy in the striped pyjamas (John Boyne)
Molt tendra i dura, molt senzilla i planera, i alhora, amb molta càrrega de fons. M'ha agradat molt, hi havia moments que es feia difícil deixar-la. Els capítols són curts, de manera que quan n'acabes un, ja tens ganes de seguir amb el següent. Això sí, la pel.lícula crec que me l'estalvio. Per cert, en anglès es llegeix molt bé, i a sobre serveix de pràctica!
*Tu sexo es aún más tuyo (Sílvia de Béjar)
Pel maig feia una entrada dient que m'havia comprat un parell de llibres sobre sexualitat femenina. Aquest és un d'ells (els altres, de la Valerie Tasso, una exprostituta, no em van agradar gens, moltes voltes per no dir res), i l'he trobat fantàstic. Aborda la sexualitat d'una manera directa, des del punt de vista tant anatòmic i fisiològic, com psicològic. I exposa situacions, sentiments i actituds en les que m'he sentit molt reflectida. Ja m'hagués agradat llegir-lo abans, hi ha conclusions a les que una hi arriba desprès de molt temps d'experiència, llegir-les en un llibre et fa sentir, com a mínim, acompanyada per l'experiència d'altres dones. Molt recomanable, tant per elles com per les parelles!
Un ratolí que a força de menjar llibres d'una llibreria vella aprèn a llegir i es converteix en tot un expert, una autèntica rata de biblioteca (literal i figuradament), i que ens explica la seva visió dels humans que l'envolten i el seu comportament. Prometia molt, però al final va ser un pel avorrit.
* La noia del seus somnis (Donna Leon)
Una altra de la serie del comissario Brunetti a Venècia. Fluixa, sincerament. Per a enganxats a les sèries de noveles policíaques amb més interès per l'evolució dels personatges (un comissari, un detectiu, ...) que per la trama en si (com jo, vaja).
*Asesinos sin rostro (Hennin Mankel)
Aquesta és de la sèrie del policia suec Kurt Wallander. Com totes les que he llegit d'ell, m'ha agradat, tot i que potser és la que tenia menys suc a la trama. Però en Wallander i les seves crisis personals, enganxen com sempre.
*The boy in the striped pyjamas (John Boyne)
Molt tendra i dura, molt senzilla i planera, i alhora, amb molta càrrega de fons. M'ha agradat molt, hi havia moments que es feia difícil deixar-la. Els capítols són curts, de manera que quan n'acabes un, ja tens ganes de seguir amb el següent. Això sí, la pel.lícula crec que me l'estalvio. Per cert, en anglès es llegeix molt bé, i a sobre serveix de pràctica!
*Tu sexo es aún más tuyo (Sílvia de Béjar)
Pel maig feia una entrada dient que m'havia comprat un parell de llibres sobre sexualitat femenina. Aquest és un d'ells (els altres, de la Valerie Tasso, una exprostituta, no em van agradar gens, moltes voltes per no dir res), i l'he trobat fantàstic. Aborda la sexualitat d'una manera directa, des del punt de vista tant anatòmic i fisiològic, com psicològic. I exposa situacions, sentiments i actituds en les que m'he sentit molt reflectida. Ja m'hagués agradat llegir-lo abans, hi ha conclusions a les que una hi arriba desprès de molt temps d'experiència, llegir-les en un llibre et fa sentir, com a mínim, acompanyada per l'experiència d'altres dones. Molt recomanable, tant per elles com per les parelles!
Noves paraules
En pocs dies he sentit dues paraules que m'han cridat l'atenció, per curioses i diferents (per mi, que no per la gent que les fa servir):
* esbarallar-se: li havia sentit dir a un company de les comarques centrals i creia que devia ser una paraula molt local, però aquesta setmana li he sentit a dir a algú de l'Alta Ribagorça. Aquesta persona, de fet, no és nata allà, però m'ha fet sorprès veure que és un mot més estès del que em pensava.
* escoltapluges: de fet la pronúncia és "escoltaplutges", i la deia l'àvia d'un amic que era d'Esterri d'Àneu. Algú endevina què vol dir? Doncs vol dir xafarder, algú que té les orelles parades escoltant les converses dels altres. A que és maca?
* esbarallar-se: li havia sentit dir a un company de les comarques centrals i creia que devia ser una paraula molt local, però aquesta setmana li he sentit a dir a algú de l'Alta Ribagorça. Aquesta persona, de fet, no és nata allà, però m'ha fet sorprès veure que és un mot més estès del que em pensava.
* escoltapluges: de fet la pronúncia és "escoltaplutges", i la deia l'àvia d'un amic que era d'Esterri d'Àneu. Algú endevina què vol dir? Doncs vol dir xafarder, algú que té les orelles parades escoltant les converses dels altres. A que és maca?
diumenge, 16 de novembre del 2008
Agregada: 18 anys per arribar-hi
18 anys i unes setmanes és el que he trigat a aconseguir un lloc fix a la universitat. 18 treballant-hi sense interrupció. Qualsevol persona externa a la universitat que ho sent, no ho entén. I si li explico (intento no fer-ho massa) a algú de dins, tampoc. I en els dos casos el més fàcil és pensar que si he trigat tants anys deu ser que no valc per quedar-m'hi.
A vegades intento explicar que he canviat dos vegades de director de tesi per motius aliens a mi (segur?), que vaig acabar la tesi just amb el canvi de llei (perquè no m'espavilava més abans?) i que llavors varen canviar les normes de permanència i van endurir els criteris (podia haver-me esforçat més aquests últims anys?) . Si intentes explicar-ho a algú, tot plegat sona a excusa rere excusa, així que fora de la universitat miro de no fer-ho. Fa tant temps que hi sóc, que quan dic 'per fi, tinc plaça definitiva', em diuen, però que no la tenies???
Total, que després d'alguna celebració amb la gent de més a prop que entén el que m'ha costat i que ho valora, fora és com si no hagués passat res. Total, seguiré fent la mateixa feina. Això sí, més tranquil·la.
A vegades intento explicar que he canviat dos vegades de director de tesi per motius aliens a mi (segur?), que vaig acabar la tesi just amb el canvi de llei (perquè no m'espavilava més abans?) i que llavors varen canviar les normes de permanència i van endurir els criteris (podia haver-me esforçat més aquests últims anys?) . Si intentes explicar-ho a algú, tot plegat sona a excusa rere excusa, així que fora de la universitat miro de no fer-ho. Fa tant temps que hi sóc, que quan dic 'per fi, tinc plaça definitiva', em diuen, però que no la tenies???
Total, que després d'alguna celebració amb la gent de més a prop que entén el que m'ha costat i que ho valora, fora és com si no hagués passat res. Total, seguiré fent la mateixa feina. Això sí, més tranquil·la.
dimarts, 28 d’octubre del 2008
Cursa Manresa 10km 2008
Un altre any que ens embolicat i hem anat a Manresa a fer els 10 km. Hi ha límit d'inscripció, només 600, de manera que la gent que hi va són de nivell. Total, que no hi quedo la última però poc m'hi falta. En tot cas, aquest any repetim crono 57min 40 seg (bé, 10 s més que l'any passat), i aquest cop l'he feta sola, que l'any passat em vaig ajuntar a un 'gruppetto' que em va anar estirant tota l'estona! El temps va ser fantàstic, va ser un molt bon dia per sortir a còrrer.
A la web http://www.netmanresa.tv/
hi ha videos de la cursa. El clip d'inici, amb 'Corren' dels Gossos. Ai!
A la web http://www.netmanresa.tv/
hi ha videos de la cursa. El clip d'inici, amb 'Corren' dels Gossos. Ai!
dimecres, 22 d’octubre del 2008
El joc del matrimoni
Aquesta setmana la fan al Truffaut en versió original, i jo a casa fent memòria.... L'haurè de 'pillar' en video.
diumenge, 19 d’octubre del 2008
Cursa del carrer Nou, 2008
Avui hem repetit la cursa del carrer Nou per tercer any, i ha estat el millor. No he fet millor temps (igual, una mica per sota de 59 min), però aquest any he tingut companyia fins al final. En Pepus s'ha animat a fer-la, i s'agraeix.
Ens hem llevat amb el cel tapat, que no sabíem si plouria. Ha costat obrir els ulls i a sobre em feia mal un peu fins al punt que he pensat que no podria córrer. D'aquells matins que, si hagués estat només un entrenament, segur que no el faig. Però per sort hem superat les poques ganes, perquè ha estat molt gratificant. La temperatura ha sigut molt bona, calor i tot en algun moment, i a més hi havia molta gent! Trobo que és molt agradable córrer envoltat de més gent, ara avances algú que fa estona que tenies al davant, ara t'avancen i això et dóna força per mirar de no perdre ritme, fas esport, et toca l'aire,....
En resum, que estic molt contenta d'haver-la fet. A més, per ser
el 30è aniversari, aquest any sí han donat una samarreta xula, però em temo que ha sigut a costa de prescindir de l'empresa de cronometratge de sempre, i no ens han servit els nostres xips. Veurem si hi ha llista de temps oficials (intermitjos, aquest any, no).
Ha faltat fer-nos una foto amb en Pepus!
Només un però, i és contra els irresponsables que es pensen que el carrer és seu i els seus drets van per davant de tothom, aquells que van amb el cotxe i passen dels organitzadors i travessen carrers o es posen a circular al costat dels corredors, perquè són incapaços d'esperar 5 min. Avui un d'aquests se'ns ha posat al costat quan no podia passar perquè volia entrar al seu garatge uns 300 m més enllà. Els que correm (sobre tot els que van a la meva alçada, que ja es part de la cua) anem cansats, fent un esforç, i fer-nos parar i tornar arrencar és una dispensa molt gran d'energia, que ja no ens queda, i un mal pas fins i tot ens pot fer caure molt fàcilment. En fi, imagino que no hi ha res a fer.
Diumenge vinent toca la de Manresa. A veure si estem en condicions i puc fer una altra entrada al bloc (que el tinc molt oblidat).
Ens hem llevat amb el cel tapat, que no sabíem si plouria. Ha costat obrir els ulls i a sobre em feia mal un peu fins al punt que he pensat que no podria córrer. D'aquells matins que, si hagués estat només un entrenament, segur que no el faig. Però per sort hem superat les poques ganes, perquè ha estat molt gratificant. La temperatura ha sigut molt bona, calor i tot en algun moment, i a més hi havia molta gent! Trobo que és molt agradable córrer envoltat de més gent, ara avances algú que fa estona que tenies al davant, ara t'avancen i això et dóna força per mirar de no perdre ritme, fas esport, et toca l'aire,....
En resum, que estic molt contenta d'haver-la fet. A més, per ser
el 30è aniversari, aquest any sí han donat una samarreta xula, però em temo que ha sigut a costa de prescindir de l'empresa de cronometratge de sempre, i no ens han servit els nostres xips. Veurem si hi ha llista de temps oficials (intermitjos, aquest any, no).
Ha faltat fer-nos una foto amb en Pepus!
Només un però, i és contra els irresponsables que es pensen que el carrer és seu i els seus drets van per davant de tothom, aquells que van amb el cotxe i passen dels organitzadors i travessen carrers o es posen a circular al costat dels corredors, perquè són incapaços d'esperar 5 min. Avui un d'aquests se'ns ha posat al costat quan no podia passar perquè volia entrar al seu garatge uns 300 m més enllà. Els que correm (sobre tot els que van a la meva alçada, que ja es part de la cua) anem cansats, fent un esforç, i fer-nos parar i tornar arrencar és una dispensa molt gran d'energia, que ja no ens queda, i un mal pas fins i tot ens pot fer caure molt fàcilment. En fi, imagino que no hi ha res a fer.
Diumenge vinent toca la de Manresa. A veure si estem en condicions i puc fer una altra entrada al bloc (que el tinc molt oblidat).
dilluns, 11 d’agost del 2008
Picos d'Europa (II)
Segon excursió: la ruta del Cares. És molt senzilleta, només puja una mica al principi, i després és molt planera (en 2 hores 20 min, a ritme d'entrenament marcat per en Quim, des de Puente Poncebos a Cain). El millor és que quan arribes, estas a nivell del riu, et pots refrescar, descansar en un lloc bonic... Ja es veu a les fotos que és una caminada molt recomanable!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
