Classe pràctica de fotografia

Dissabte passat vam tenir classe pràctica de fotografia: el profe ens va posar deures i ens vam dedicar a fer-nos fotos. Vaig descobrir: que les càmeres compactes són una mitja estafa (tantes opcions i a l'hora de la veritat de fet no pots tocar ni canviar cap opció important, però si no t'importa, deixa-ho tot en automàtic i avall), i que cal mooooolta pràctica per entendre-hi una mica. Total, que ens vam dedicar a practicar amb la Canon de la meva germana (sort que no és el Cannon, que crearíem confussió i embolics grossos, je, je).
Havíem de fer proves amb la profunditat de camp i la velocitat. Una de les fotos és meva, l'altra del profe. S, sorry, quan sàpiga més, ja faré lluir més la model!
De moment les fotos no surten, però m'ho estic passant molt bé: l'ambient és agradable, el profe enrotllat i apasionat del que fa, i a sobre vaig acompanyada i em deixen una càmera bona per practicar. No em puc queixar! A final de curs a veure si puc ensenyar fotos on es noti que he aprés!

Per cert, que es nota de qui és la càmera, les fotos li surten força més be que a mi (podeu comprovar-ho).

El naixement de les estrelles

Nebulosa Rho Ophiuchi, (Rho Oph pels "amics") és un dels llocs més propers a nosaltres on s'estan formant estrelles ("només" a uns 400 anys llum de nosaltres!).
Els colors reflecteixen les temperatures relatives del que capta la càmera, per tant no són reals, però bonics ho són una estona....
Gaudiu-ne!

Mes cine

Divendres vam anar a veure 'En el punto de mira'. La crítica no la deixa massa bé, molt americana diuen... no sé que s'esperen!
Doncs jo la vaig trobar entretinguda. 8 personatges assiteixen a un atemptat i cada un t'explica la seva visió i el que sap de la història. Comença el primer fins un cert punt, torna enrera, i torna a començar una altra vegada amb un altre personatge. Això es fa una mica pesat en algun moment, cert, especialment aquells trossos que es repeteixen gairebé igual a totes les històries, però de seguida t'expliquen coses diferents i vas descobrint una altra història.
Això sí, final made in Hollywood i massa estandard. En fi, si un no espera grans profunditats (i té moolt clar que va a veure una peli americana amb tòpics i típics) passa bé i entreté. Que no es tracta d'això?

Curs de fotografia digital

M'han apuntat (gràcies S, ;-)) a un curs de fotografia digital. El primer dia el profe pregunta: què sabeu de fotografia, que espereu aprendre i quina càmera teniu. Respostes: res, fer fotos (equivalent a dir TOT) i tinc la càmera de la meva germana que no sé quina és. Ale, que vaig quedar retratada. Així de retratada. Es nota que no sé què remeno?

Si els companys em deixen, penjaré els exercicis de classe a l'àlbum. L'últim dia ens vam dedicar a retratar-nos. Aquest dissabte tenim sortida, a veure què surt. Si faig res que valgui la pena, la penjaré de mostra.

Corren

Corren, corren pels carrers, corren
paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van.
I ploren, ploren pels carrers, ploren
com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran.

Pelis vistes

Sembla que la setmana va de cine. El divendres van fer a la tele una altra de la Coixet, 'La vida secreta de las palabras'. Visualment és molt semblant a 'Mi vida sin mi' (lenta, i a sobre la protagonista és la mateixa, amb la mateixa cara de resignació). Però és més dura, tot i que no ho saps fins al final. La tragèdia d'ell te la vas ensumant, et van donant pistes, i no hi ha sorpressa. De fet es tant previsible, que fins i tot es perd una mica l'interes. Però la d'ella no me l'esperava tant dura.

Més pelis lentes: Match Point. Em va agradar i em va decebre una mica. No fa gaire vam veure al cine la última peli anglesa d'en Woody Allen (Cassandra's dreams) i s'hi assemblen molt: visualment, lentes, tot i que la segona és més pesada; temàtica, la mateixa. El desig et porta a fer alguna cosa que un dia trobes que t'ha posat contra l'espasa i la paret i te n'arrepenteixes. La diferència entre les 2 pel.lícules és el costat del que cau la pilota.
I posats a demanar, infinitament millor en Hugh Jackman (Scoop) que en Jonathan R. Meyers (Match point).

Més per veure

La peli de l'entrada anterior no l'he aconseguida.
De moment pel cap de setmana tinc:
*Match Point: me n'han parlat tant bé, que fa por que no em decebi.

*La chica de la perla: idem.

Les crítiques, el cap de setmana.

De la que no vaig parlar i vaig veure fa poc és 'Mi vida sin mi', de Isabel Coixet. Em va agradar molt: tracta un tema duríssim sense estridències, sense recrear-se en el dolor ni la tragèdia. La protagonista inclou la perspectiva de la seva mort com un fet més a la seva vida, igual que va a treballar i cuida de les seves filles, graba missatges per quan no hi sigui. Crec que és el que més m'ha impactat: no fa cap tragèdia de la seva mort, gairebé és com si diguès: si, em moro, però no pasa res; sí, m'he enamorat d'algú sense voler-ho, però es pot continuar endavant igual. Ho viu tot més intensament, però sense escarafalls.

No sé si sabria estar-me de dir-ho a algú, de reclamar atenció, de demanar suport. Sera admetre, però de veritat (no només de paraula), que morir-se no és res de l'altre mon.