Han sigut les festes de Montilivi, i l'associació de veins ha tornat a organitzar la Marxa popular. Bé, molt popular no era, devíem ser uns 30 que corríem i uns 5 o 6 que la feien caminant.
Han sigut 12 km trencacames totals! No podia ser d'una altra manera amb un barri sobre un turó. Hem pujat a la Creu de Palau 2 vegades, i les dues he hagut de caminar a la pujada! I tot i el desastre he fet 1h 11min 22s! No sé si lo dels 12 km deu estar gaire bé.
I com em passa sempre, arribo tant morta, que m'oblido que hi ha algú fent fotos!!!!!!
XXIV Marxa de Montilivi
Bé, ja ha començat la preparació per la Behobia!
dimecres, 11 de juny del 2008
dilluns, 2 de juny del 2008
L'últim Indiana Jones
Passa sovint: a grans esperances, grans desil·lusions. Per sort, aquest cop, havia sentit comentaris respecte a la història i el guió, així que no m'ha agafat desprevinguda. L'estètica, els efectes especials, el ritme... aquesta part be, potser no com la última aventura, però força bé. El que decep és el guió, la història... i el final. No és estil Indi. Si no van fer la pel·lícula perquè els altres guions no els agradaven, com devien ser????
En tot cas, per passar l'estona és entretinguda, i si no ets massa exigent, t'ho pots passar be. Però em quedo amb les 3 primeres.
En tot cas, per passar l'estona és entretinguda, i si no ets massa exigent, t'ho pots passar be. Però em quedo amb les 3 primeres.
dijous, 29 de maig del 2008
Objectiu: 20 km
Behobia - San Sebastian
20 km
No he mirat encara el perfil, però el primer objectiu que m'havia marcat de 2 hores ja veig que no podrà ser.
Objectiu: no pasar de les 2:15 h i acabar!
20 km
No he mirat encara el perfil, però el primer objectiu que m'havia marcat de 2 hores ja veig que no podrà ser.
Objectiu: no pasar de les 2:15 h i acabar!
diumenge, 25 de maig del 2008
Festa 70 Aniversari
Aquest cap de setmana hem celebrat el 70 aniversari de noces dels avis. 70!!!!!
Les dues primeres observacions són obvietats: que són molt grans i que es van casar molt joves (a l'ús de l'època). Als 17 anys l'àvia! N'ha fet 87 i tot i que cada vegada té menys energia, és fantàstic veure que no ha perdut gens d'esperit i ànim. Tots voldriem arribar així a grans. L'avi, que en té un més, ha perdut més: en sentit físic i en sentit psíquic. No hi és del tot, ens mira, s'afegeix a la conversa, però tot ho fa menys velocitat, com si la vida se li hagués posat a rodar a càmara lenta.
70 anys. No me'ls imagino, si no és enllaçant un projecte rere un altre, uns objectius que continuament et duguin a seguir el camí amb la parella. I tot i així que difícil! I en el cas dels avis (i en el de tantes parelles!), si han arribat a aquesta edat junts és per l'àvia. No sé perquè creiem que aquesta societat és patriarcal, quan justament qui ha mantingut les famílies juntes en la majoria dels casos ha estat la dona. I quan la dona ha descobert que podia trencar motllos i esquemes, normes i regles socials, la família ha començat a perdre com a unitat social.
En fi, me n'he anat de mare. L'any vinent toca celebrar els 71.
Les dues primeres observacions són obvietats: que són molt grans i que es van casar molt joves (a l'ús de l'època). Als 17 anys l'àvia! N'ha fet 87 i tot i que cada vegada té menys energia, és fantàstic veure que no ha perdut gens d'esperit i ànim. Tots voldriem arribar així a grans. L'avi, que en té un més, ha perdut més: en sentit físic i en sentit psíquic. No hi és del tot, ens mira, s'afegeix a la conversa, però tot ho fa menys velocitat, com si la vida se li hagués posat a rodar a càmara lenta.
70 anys. No me'ls imagino, si no és enllaçant un projecte rere un altre, uns objectius que continuament et duguin a seguir el camí amb la parella. I tot i així que difícil! I en el cas dels avis (i en el de tantes parelles!), si han arribat a aquesta edat junts és per l'àvia. No sé perquè creiem que aquesta societat és patriarcal, quan justament qui ha mantingut les famílies juntes en la majoria dels casos ha estat la dona. I quan la dona ha descobert que podia trencar motllos i esquemes, normes i regles socials, la família ha començat a perdre com a unitat social.
En fi, me n'he anat de mare. L'any vinent toca celebrar els 71.
dissabte, 10 de maig del 2008
Girona temps de flors
Aprofitant que Girona s'ha vestit de flors i imaginació, he surtit a pràcticar amb la càmara. La resta de fotos on sempre.
dissabte, 3 de maig del 2008
Llista per llegir del 12/07
El desembre pasat tenia una pila de llibres per llegir, nous, acabats de comprar. Sempre fan molta il.lusió quan els comences. Ara ve l'hora de les impressions finals:
*De Arquímedes a Einstein: fantàstic. Explica una colla d'experiments físics, enquadrant el científic en el seu contexte històric i personal, donant quatre explicacions que permetin entredre el que va fer, suggeriments de com reproduir (a petita escala i en la mesura del posible) l'experiment... i tot molt amè i entrentingut. Genial.
*Pedra de Tartera: l'estic acabant,i per ara és una dolçor de llibre. No sé si m'amargarà al final, però fins ara ha estat molt fàcil ficar-se a la pell de Conxa.
*Mil cretins: parlant d'amargor, aquest és amargant i àcid i dur i ... Vaig haver de parar unes setmanes abans de reprendre'l, i això que són contes curts! Em van agradar molt més els de Pàmies (Si menges una llimona sense fer ganyotes).
*Sexualmente: una decepció. El vaig començar el primer, prometia molt,....i en fi. Explica anècdotes i experiències diverses, però jo esperava que tot fos més en clau d'humor. No està malament, però riure no gaire.
Comics
De petits a casa ens delíem pels còmics. No en teniem molts, així que quan anàvem a casa els cosins, ens barallavem pels Tintin, els Astèrixs, el 'Capitan Trueno' i 'Jabato': tots me'ls empasava! Crec que els còmics ens van obrir de ben petits les ganes de llegir.
Encara ara em criden l'atenció, tot i que estic 'desfasada': em poso davant un prestatge ple de comics de tots tipus i no sabria per on començar, però si pogués els repassaria tots. Dels nous no en conec cap (be, en dic nous, però segur que molts ja no ho són i tampoc els conec), i dels clàssics continuu amb l'Astèrix, el recull de tota la Mafalda (genial, com pot ser tant brillant, encara ara tants anys després? I si us plau, en castellà!!!), la Maitena amb les seves dones, ara estic descobrint l'Snoopy... I els habituals del Jueves!
Ara estic a la busca de 'Lost Girls', de Alan Moore i Melinda Geebie, un còmic eròtic amb la Alícia (la del pais de les maravelles), la nena del "Mago de Oz" i la Wendy del Peter Pan de grandetes. Els còmics eròtics (i/o pornogràfics, on està la barrera? segons en Moore, en la ment de qui llegeix) en general estan pensats per i per a homes. Aquest sembla que és diferent. No sé si tot serà publicitat, ja ho explicaré.
Encara ara em criden l'atenció, tot i que estic 'desfasada': em poso davant un prestatge ple de comics de tots tipus i no sabria per on començar, però si pogués els repassaria tots. Dels nous no en conec cap (be, en dic nous, però segur que molts ja no ho són i tampoc els conec), i dels clàssics continuu amb l'Astèrix, el recull de tota la Mafalda (genial, com pot ser tant brillant, encara ara tants anys després? I si us plau, en castellà!!!), la Maitena amb les seves dones, ara estic descobrint l'Snoopy... I els habituals del Jueves!
Ara estic a la busca de 'Lost Girls', de Alan Moore i Melinda Geebie, un còmic eròtic amb la Alícia (la del pais de les maravelles), la nena del "Mago de Oz" i la Wendy del Peter Pan de grandetes. Els còmics eròtics (i/o pornogràfics, on està la barrera? segons en Moore, en la ment de qui llegeix) en general estan pensats per i per a homes. Aquest sembla que és diferent. No sé si tot serà publicitat, ja ho explicaré.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
