Cursa del carrer Nou, 2008

Avui hem repetit la cursa del carrer Nou per tercer any, i ha estat el millor. No he fet millor temps (igual, una mica per sota de 59 min), però aquest any he tingut companyia fins al final. En Pepus s'ha animat a fer-la, i s'agraeix.

Ens hem llevat amb el cel tapat, que no sabíem si plouria. Ha costat obrir els ulls i a sobre em feia mal un peu fins al punt que he pensat que no podria córrer. D'aquells matins que, si hagués estat només un entrenament, segur que no el faig. Però per sort hem superat les poques ganes, perquè ha estat molt gratificant. La temperatura ha sigut molt bona, calor i tot en algun moment, i a més hi havia molta gent! Trobo que és molt agradable córrer envoltat de més gent, ara avances algú que fa estona que tenies al davant, ara t'avancen i això et dóna força per mirar de no perdre ritme, fas esport, et toca l'aire,....
En resum, que estic molt contenta d'haver-la fet. A més, per ser
el 30è aniversari, aquest any sí han donat una samarreta xula, però em temo que ha sigut a costa de prescindir de l'empresa de cronometratge de sempre, i no ens han servit els nostres xips. Veurem si hi ha llista de temps oficials (intermitjos, aquest any, no).

Ha faltat fer-nos una foto amb en Pepus!

Només un però, i és contra els irresponsables que es pensen que el carrer és seu i els seus drets van per davant de tothom, aquells que van amb el cotxe i passen dels organitzadors i travessen carrers o es posen a circular al costat dels corredors, perquè són incapaços d'esperar 5 min. Avui un d'aquests se'ns ha posat al costat quan no podia passar perquè volia entrar al seu garatge uns 300 m més enllà. Els que correm (sobre tot els que van a la meva alçada, que ja es part de la cua) anem cansats, fent un esforç, i fer-nos parar i tornar arrencar és una dispensa molt gran d'energia, que ja no ens queda, i un mal pas fins i tot ens pot fer caure molt fàcilment. En fi, imagino que no hi ha res a fer.

Diumenge vinent toca la de Manresa. A veure si estem en condicions i puc fer una altra entrada al bloc (que el tinc molt oblidat).

Picos d'Europa (II)

Segon excursió: la ruta del Cares. És molt senzilleta, només puja una mica al principi, i després és molt planera (en 2 hores 20 min, a ritme d'entrenament marcat per en Quim, des de Puente Poncebos a Cain). El millor és que quan arribes, estas a nivell del riu, et pots refrescar, descansar en un lloc bonic... Ja es veu a les fotos que és una caminada molt recomanable!

Picos d'Europa (I): los Horcados Rojos

Primera excursió per los Picos d'Europa: Collado de los Horcados Rojos (2345), entre el Pico Tesorero i la Torre de los Horcados Rojos. La caminada va estar bé, però aquesta banda de los Picos és molt grisa. La vegetació desapareix de seguida, i tot és pedra. Amb tot, em va agradar, malgrat que em vaig quedar a meitat de camí del cim: el camí va deixar d'estar definit, i les relliscades eren contínues. Si m'agafa un 'yu-yu' quan sóc a dalt, a veure quí em baixa! (les guies diuen que tot plegat és fàcil, però no les ha escrit ningú que tingui vertígen).
Vam visitar la Cabaña Verónica, un petit refugi prop del Collado. Les vistes a banda i banda són boniques, però tanta tonalitat de grisos cansa.

Pirineus: Montardo

Montardo, 2833 m.

Primera excursió i ens vam pasar! Deixàvem el cotxe a les 7:30 del matí i tornavem a agafar-lo a les 7:30 de la tarda. Vam arribar morts! Vam trigar 6:30 en pujar (amb parades per fer fotos, perdre el camí un parell de cops, menjar una mica....), però va valer molt la pena.

Sortida 136

Should i give up,
Or should i just keep chasing pavements?
Even if it leads nowhere,
Or would it be a waste?
Even If i knew my place should i leave it there?
Should i give up,
Or should i just keep chasing pavements?
Even if it leads nowhere

(Adele)

Ribagorçaski

No m'agrada esquiar (essencialment perquè sóc tant patosa que no aguanto 3 minuts dreta i no tinc paciència ni per aguantar les caigudes, ni la falta d'equilibri, ni la gent, ....), però això si que m'agradaria poder disfrutar-ho:

Marxa per Montilivi-Palau

Han sigut les festes de Montilivi, i l'associació de veins ha tornat a organitzar la Marxa popular. Bé, molt popular no era, devíem ser uns 30 que corríem i uns 5 o 6 que la feien caminant.
Han sigut 12 km trencacames totals! No podia ser d'una altra manera amb un barri sobre un turó. Hem pujat a la Creu de Palau 2 vegades, i les dues he hagut de caminar a la pujada! I tot i el desastre he fet 1h 11min 22s! No sé si lo dels 12 km deu estar gaire bé.

I com em passa sempre, arribo tant morta, que m'oblido que hi ha algú fent fotos!!!!!!
XXIV Marxa de Montilivi

Bé, ja ha començat la preparació per la Behobia!