18 anys i unes setmanes és el que he trigat a aconseguir un lloc fix a la universitat. 18 treballant-hi sense interrupció. Qualsevol persona externa a la universitat que ho sent, no ho entén. I si li explico (intento no fer-ho massa) a algú de dins, tampoc. I en els dos casos el més fàcil és pensar que si he trigat tants anys deu ser que no valc per quedar-m'hi.
A vegades intento explicar que he canviat dos vegades de director de tesi per motius aliens a mi (segur?), que vaig acabar la tesi just amb el canvi de llei (perquè no m'espavilava més abans?) i que llavors varen canviar les normes de permanència i van endurir els criteris (podia haver-me esforçat més aquests últims anys?) . Si intentes explicar-ho a algú, tot plegat sona a excusa rere excusa, així que fora de la universitat miro de no fer-ho. Fa tant temps que hi sóc, que quan dic 'per fi, tinc plaça definitiva', em diuen, però que no la tenies???
Total, que després d'alguna celebració amb la gent de més a prop que entén el que m'ha costat i que ho valora, fora és com si no hagués passat res. Total, seguiré fent la mateixa feina. Això sí, més tranquil·la.
diumenge, 16 de novembre del 2008
dimarts, 28 d’octubre del 2008
Cursa Manresa 10km 2008
Un altre any que ens embolicat i hem anat a Manresa a fer els 10 km. Hi ha límit d'inscripció, només 600, de manera que la gent que hi va són de nivell. Total, que no hi quedo la última però poc m'hi falta. En tot cas, aquest any repetim crono 57min 40 seg (bé, 10 s més que l'any passat), i aquest cop l'he feta sola, que l'any passat em vaig ajuntar a un 'gruppetto' que em va anar estirant tota l'estona! El temps va ser fantàstic, va ser un molt bon dia per sortir a còrrer.
A la web http://www.netmanresa.tv/
hi ha videos de la cursa. El clip d'inici, amb 'Corren' dels Gossos. Ai!
A la web http://www.netmanresa.tv/
hi ha videos de la cursa. El clip d'inici, amb 'Corren' dels Gossos. Ai!
dimecres, 22 d’octubre del 2008
El joc del matrimoni
Aquesta setmana la fan al Truffaut en versió original, i jo a casa fent memòria.... L'haurè de 'pillar' en video.
diumenge, 19 d’octubre del 2008
Cursa del carrer Nou, 2008
Avui hem repetit la cursa del carrer Nou per tercer any, i ha estat el millor. No he fet millor temps (igual, una mica per sota de 59 min), però aquest any he tingut companyia fins al final. En Pepus s'ha animat a fer-la, i s'agraeix.
Ens hem llevat amb el cel tapat, que no sabíem si plouria. Ha costat obrir els ulls i a sobre em feia mal un peu fins al punt que he pensat que no podria córrer. D'aquells matins que, si hagués estat només un entrenament, segur que no el faig. Però per sort hem superat les poques ganes, perquè ha estat molt gratificant. La temperatura ha sigut molt bona, calor i tot en algun moment, i a més hi havia molta gent! Trobo que és molt agradable córrer envoltat de més gent, ara avances algú que fa estona que tenies al davant, ara t'avancen i això et dóna força per mirar de no perdre ritme, fas esport, et toca l'aire,....
En resum, que estic molt contenta d'haver-la fet. A més, per ser
el 30è aniversari, aquest any sí han donat una samarreta xula, però em temo que ha sigut a costa de prescindir de l'empresa de cronometratge de sempre, i no ens han servit els nostres xips. Veurem si hi ha llista de temps oficials (intermitjos, aquest any, no).
Ha faltat fer-nos una foto amb en Pepus!
Només un però, i és contra els irresponsables que es pensen que el carrer és seu i els seus drets van per davant de tothom, aquells que van amb el cotxe i passen dels organitzadors i travessen carrers o es posen a circular al costat dels corredors, perquè són incapaços d'esperar 5 min. Avui un d'aquests se'ns ha posat al costat quan no podia passar perquè volia entrar al seu garatge uns 300 m més enllà. Els que correm (sobre tot els que van a la meva alçada, que ja es part de la cua) anem cansats, fent un esforç, i fer-nos parar i tornar arrencar és una dispensa molt gran d'energia, que ja no ens queda, i un mal pas fins i tot ens pot fer caure molt fàcilment. En fi, imagino que no hi ha res a fer.
Diumenge vinent toca la de Manresa. A veure si estem en condicions i puc fer una altra entrada al bloc (que el tinc molt oblidat).
Ens hem llevat amb el cel tapat, que no sabíem si plouria. Ha costat obrir els ulls i a sobre em feia mal un peu fins al punt que he pensat que no podria córrer. D'aquells matins que, si hagués estat només un entrenament, segur que no el faig. Però per sort hem superat les poques ganes, perquè ha estat molt gratificant. La temperatura ha sigut molt bona, calor i tot en algun moment, i a més hi havia molta gent! Trobo que és molt agradable córrer envoltat de més gent, ara avances algú que fa estona que tenies al davant, ara t'avancen i això et dóna força per mirar de no perdre ritme, fas esport, et toca l'aire,....
En resum, que estic molt contenta d'haver-la fet. A més, per ser
el 30è aniversari, aquest any sí han donat una samarreta xula, però em temo que ha sigut a costa de prescindir de l'empresa de cronometratge de sempre, i no ens han servit els nostres xips. Veurem si hi ha llista de temps oficials (intermitjos, aquest any, no).
Ha faltat fer-nos una foto amb en Pepus!
Només un però, i és contra els irresponsables que es pensen que el carrer és seu i els seus drets van per davant de tothom, aquells que van amb el cotxe i passen dels organitzadors i travessen carrers o es posen a circular al costat dels corredors, perquè són incapaços d'esperar 5 min. Avui un d'aquests se'ns ha posat al costat quan no podia passar perquè volia entrar al seu garatge uns 300 m més enllà. Els que correm (sobre tot els que van a la meva alçada, que ja es part de la cua) anem cansats, fent un esforç, i fer-nos parar i tornar arrencar és una dispensa molt gran d'energia, que ja no ens queda, i un mal pas fins i tot ens pot fer caure molt fàcilment. En fi, imagino que no hi ha res a fer.
Diumenge vinent toca la de Manresa. A veure si estem en condicions i puc fer una altra entrada al bloc (que el tinc molt oblidat).
dilluns, 11 d’agost del 2008
Picos d'Europa (II)
Segon excursió: la ruta del Cares. És molt senzilleta, només puja una mica al principi, i després és molt planera (en 2 hores 20 min, a ritme d'entrenament marcat per en Quim, des de Puente Poncebos a Cain). El millor és que quan arribes, estas a nivell del riu, et pots refrescar, descansar en un lloc bonic... Ja es veu a les fotos que és una caminada molt recomanable!
Picos d'Europa (I): los Horcados Rojos
Primera excursió per los Picos d'Europa: Collado de los Horcados Rojos (2345), entre el Pico Tesorero i la Torre de los Horcados Rojos. La caminada va estar bé, però aquesta banda de los Picos és molt grisa. La vegetació desapareix de seguida, i tot és pedra. Amb tot, em va agradar, malgrat que em vaig quedar a meitat de camí del cim: el camí va deixar d'estar definit, i les relliscades eren contínues. Si m'agafa un 'yu-yu' quan sóc a dalt, a veure quí em baixa! (les guies diuen que tot plegat és fàcil, però no les ha escrit ningú que tingui vertígen).
Vam visitar la Cabaña Verónica, un petit refugi prop del Collado. Les vistes a banda i banda són boniques, però tanta tonalitat de grisos cansa.
dimarts, 5 d’agost del 2008
Pirineus: Montardo
Montardo, 2833 m.
Primera excursió i ens vam pasar! Deixàvem el cotxe a les 7:30 del matí i tornavem a agafar-lo a les 7:30 de la tarda. Vam arribar morts! Vam trigar 6:30 en pujar (amb parades per fer fotos, perdre el camí un parell de cops, menjar una mica....), però va valer molt la pena.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
