-1 to Boston

Ja només falta un dia!
La maleta ja gairebé està, però segur que al final recordaré coses i correré per posar-les, per no dir que segur que me'n deixaré.
No estic gens conscienciada a marxar 6 mesos. No m'en faig a la idea, suposo que no em sé imaginar realment el que representa, i per tant no hi penso. Una de dues, o em fumo una bona patacada, o potser és que per dins ho tinc tant assumit que la immersió serà fàcil. El que negiteja més és trencar amb la rutina diària, deixar de veure la gent de sempre, de tenir la possibilitat de trucar un amic/ga aquells dies que les coses no surten.... però això només és perquè des d'aquí costa molt veure i imaginar-se les coses bones que hi trobaré.

Us estimo i aprecio molt a tots i totes, pero espero trobar-vos a faltar només una miqueta...... senyal que estic aprofitant a tope i disfrutant de l'estada!

Bé, ja ho explicaré. Sort que en Quim ve amb mi les primeres setmanes!

Últimes lectures del 2008

* Firmin (Sam Savage)
Un ratolí que a força de menjar llibres d'una llibreria vella aprèn a llegir i es converteix en tot un expert, una autèntica rata de biblioteca (literal i figuradament), i que ens explica la seva visió dels humans que l'envolten i el seu comportament. Prometia molt, però al final va ser un pel avorrit.

* La noia del seus somnis (Donna Leon)
Una altra de la serie del comissario Brunetti a Venècia. Fluixa, sincerament. Per a enganxats a les sèries de noveles policíaques amb més interès per l'evolució dels personatges (un comissari, un detectiu, ...) que per la trama en si (com jo, vaja).

*Asesinos sin rostro (Hennin Mankel)
Aquesta és de la sèrie del policia suec Kurt Wallander. Com totes les que he llegit d'ell, m'ha agradat, tot i que potser és la que tenia menys suc a la trama. Però en Wallander i les seves crisis personals, enganxen com sempre.

*The boy in the striped pyjamas (John Boyne)
Molt tendra i dura, molt senzilla i planera, i alhora, amb molta càrrega de fons. M'ha agradat molt, hi havia moments que es feia difícil deixar-la. Els capítols són curts, de manera que quan n'acabes un, ja tens ganes de seguir amb el següent. Això sí, la pel.lícula crec que me l'estalvio. Per cert, en anglès es llegeix molt bé, i a sobre serveix de pràctica!

*Tu sexo es aún más tuyo (Sílvia de Béjar)
Pel maig feia una entrada dient que m'havia comprat un parell de llibres sobre sexualitat femenina. Aquest és un d'ells (els altres, de la Valerie Tasso, una exprostituta, no em van agradar gens, moltes voltes per no dir res), i l'he trobat fantàstic. Aborda la sexualitat d'una manera directa, des del punt de vista tant anatòmic i fisiològic, com psicològic. I exposa situacions, sentiments i actituds en les que m'he sentit molt reflectida. Ja m'hagués agradat llegir-lo abans, hi ha conclusions a les que una hi arriba desprès de molt temps d'experiència, llegir-les en un llibre et fa sentir, com a mínim, acompanyada per l'experiència d'altres dones. Molt recomanable, tant per elles com per les parelles!

Noves paraules

En pocs dies he sentit dues paraules que m'han cridat l'atenció, per curioses i diferents (per mi, que no per la gent que les fa servir):

* esbarallar-se: li havia sentit dir a un company de les comarques centrals i creia que devia ser una paraula molt local, però aquesta setmana li he sentit a dir a algú de l'Alta Ribagorça. Aquesta persona, de fet, no és nata allà, però m'ha fet sorprès veure que és un mot més estès del que em pensava.
* escoltapluges: de fet la pronúncia és "escoltaplutges", i la deia l'àvia d'un amic que era d'Esterri d'Àneu. Algú endevina què vol dir? Doncs vol dir xafarder, algú que té les orelles parades escoltant les converses dels altres. A que és maca?

Agregada: 18 anys per arribar-hi

18 anys i unes setmanes és el que he trigat a aconseguir un lloc fix a la universitat. 18 treballant-hi sense interrupció. Qualsevol persona externa a la universitat que ho sent, no ho entén. I si li explico (intento no fer-ho massa) a algú de dins, tampoc. I en els dos casos el més fàcil és pensar que si he trigat tants anys deu ser que no valc per quedar-m'hi.

A vegades intento explicar que he canviat dos vegades de director de tesi per motius aliens a mi (segur?), que vaig acabar la tesi just amb el canvi de llei (perquè no m'espavilava més abans?) i que llavors varen canviar les normes de permanència i van endurir els criteris (podia haver-me esforçat més aquests últims anys?) . Si intentes explicar-ho a algú, tot plegat sona a excusa rere excusa, així que fora de la universitat miro de no fer-ho. Fa tant temps que hi sóc, que quan dic 'per fi, tinc plaça definitiva', em diuen, però que no la tenies???

Total, que després d'alguna celebració amb la gent de més a prop que entén el que m'ha costat i que ho valora, fora és com si no hagués passat res. Total, seguiré fent la mateixa feina. Això sí, més tranquil·la.

Cursa Manresa 10km 2008

Un altre any que ens embolicat i hem anat a Manresa a fer els 10 km. Hi ha límit d'inscripció, només 600, de manera que la gent que hi va són de nivell. Total, que no hi quedo la última però poc m'hi falta. En tot cas, aquest any repetim crono 57min 40 seg (bé, 10 s més que l'any passat), i aquest cop l'he feta sola, que l'any passat em vaig ajuntar a un 'gruppetto' que em va anar estirant tota l'estona! El temps va ser fantàstic, va ser un molt bon dia per sortir a còrrer.

A la web http://www.netmanresa.tv/
hi ha videos de la cursa. El clip d'inici, amb 'Corren' dels Gossos. Ai!

El joc del matrimoni

Aquesta setmana la fan al Truffaut en versió original, i jo a casa fent memòria.... L'haurè de 'pillar' en video.

Cursa del carrer Nou, 2008

Avui hem repetit la cursa del carrer Nou per tercer any, i ha estat el millor. No he fet millor temps (igual, una mica per sota de 59 min), però aquest any he tingut companyia fins al final. En Pepus s'ha animat a fer-la, i s'agraeix.

Ens hem llevat amb el cel tapat, que no sabíem si plouria. Ha costat obrir els ulls i a sobre em feia mal un peu fins al punt que he pensat que no podria córrer. D'aquells matins que, si hagués estat només un entrenament, segur que no el faig. Però per sort hem superat les poques ganes, perquè ha estat molt gratificant. La temperatura ha sigut molt bona, calor i tot en algun moment, i a més hi havia molta gent! Trobo que és molt agradable córrer envoltat de més gent, ara avances algú que fa estona que tenies al davant, ara t'avancen i això et dóna força per mirar de no perdre ritme, fas esport, et toca l'aire,....
En resum, que estic molt contenta d'haver-la fet. A més, per ser
el 30è aniversari, aquest any sí han donat una samarreta xula, però em temo que ha sigut a costa de prescindir de l'empresa de cronometratge de sempre, i no ens han servit els nostres xips. Veurem si hi ha llista de temps oficials (intermitjos, aquest any, no).

Ha faltat fer-nos una foto amb en Pepus!

Només un però, i és contra els irresponsables que es pensen que el carrer és seu i els seus drets van per davant de tothom, aquells que van amb el cotxe i passen dels organitzadors i travessen carrers o es posen a circular al costat dels corredors, perquè són incapaços d'esperar 5 min. Avui un d'aquests se'ns ha posat al costat quan no podia passar perquè volia entrar al seu garatge uns 300 m més enllà. Els que correm (sobre tot els que van a la meva alçada, que ja es part de la cua) anem cansats, fent un esforç, i fer-nos parar i tornar arrencar és una dispensa molt gran d'energia, que ja no ens queda, i un mal pas fins i tot ens pot fer caure molt fàcilment. En fi, imagino que no hi ha res a fer.

Diumenge vinent toca la de Manresa. A veure si estem en condicions i puc fer una altra entrada al bloc (que el tinc molt oblidat).