Ja soc aquí, instal·lada i habituant-me a la fred de Boston. Els primers dies van passar molt de presa, moltes coses noves per aprendre, per organitzar, per conèixer, ... i això que no hem tingut cap problema. Vam estar uns quants dies per tenir-ho tot organitzat al pis, però ha sigut una gran sort tenir el pis llogat per endavant. Imagineu-vos haver de voltar a buscar pis amb la fred que fa (entre 0 i -10 tots els dies).
Per on començo? Pel temps. Encara que sembli mentida, la part fàcil de portar és la temperatura, si no fa vent. És una fred seca, així que si vas ben abrigat, es pot portar força be la fred. Això sí: mans a les butxaques (amb escalfadors a dins, millor), fer fotos acaba sent un suplici, se'm queden les mans tant glaçades que fa mal i tot, no en puc fer gaires de seguida! I s'ha d'anar amb capes de roba, que a dins els edificis la calefacció funciona molt bé. El pitjor? la neu i l'aigua acumulada a les voreres. Hi ha tanta neu, que no la poden treure tota, hi ha mig metro de neu com un mur sobre les voreres al costat dels carrers, només es pot travessar per les cantonades, però el clavegueram no dóna abast de recollir aigua, així que quan neva, queda un munt de neu just on hi ha els passos de vianants. Si plou, es formen bassals d'aigua que arriben més amunt del turmell, i si no, glaça i són una placa de gel. L'altre dia va nevar, ploure i glaçar per aquest ordre sense temps a netejar voreres, i aquestes es van convertir en pistes de gel!!
La gent? En general la gent és molt amable i agradable. A les botigues (Starbucks, de roba, ...) i ha molt jovent de dependents, treballs temporals, però no deixen mai de saludar, preguntar si necessites res, dir-te adéu, desitjar un bon dia.... D'entrada 'Do you have a good a day?' or 'How are you?', i quan marxes 'Have a nice day' o el meu preferit 'Stay warm' (en serio, ho diuen molt sovint!). L'altra cosa que m'agrada és que aquí tothom va al seu aire i tots els gustos són vàlids. M'explico: a Girona podries dir què està de moda passejant-te un dissabte a la tarda pel centre. Aquí no. Et trobes gent mudada, gent molt esportiva, abrigats fins les orelles, i d'altres que semblen que la fred no va amb ells, abrics llargs, curts, de tots tipus, gent que va amb botes forrades de llana (això sí, hi ha una marca de moda, UGG, no en donaries un duro i valen cap a 200$) i noies que van amb manoletines sense mitges, o amb Convers.
No predomina cap color, cap model, cap tipus de roba en concret. I pel menjar igual: hi ha de tot i de tot arreu. Pots demanar la combinació que vulguis. Ells mateixos se n'enriuen. De fet demanar un cafè és complicat si vols alguna de les combinacions que ofereixen: no he aconseguit entendre les diferents opcions. M'he quedat amb el regular coffee, i avall. Al super igual: per escollir un pot de tomata o uns cereals pots entrar en col·lapse intentar decidir-te!!!
Això si: tot és essencialment King Size. Per poc no s'hi posen. Hauríeu de veure els preparatius per la Super Bowl de demà. Van fer un programa especial només parlant del menjar que podien encarregar a diferents Take Away i tot era en quantitats casi industrials (com s'ho fa aquí una persona sola?). I la varietat apropant-se a infinit. Exemple: muffins (mida gran, obviusly) amb una bona quantitat de crema per sobre de gustos tan diversos com chips o cheetos.