Should i give up,
Or should i just keep chasing pavements?
Even if it leads nowhere,
Or would it be a waste?
Even If i knew my place should i leave it there?
Should i give up,
Or should i just keep chasing pavements?
Even if it leads nowhere
(Adele)
dilluns, 30 de juny del 2008
Ribagorçaski
No m'agrada esquiar (essencialment perquè sóc tant patosa que no aguanto 3 minuts dreta i no tinc paciència ni per aguantar les caigudes, ni la falta d'equilibri, ni la gent, ....), però això si que m'agradaria poder disfrutar-ho:
dimecres, 11 de juny del 2008
Marxa per Montilivi-Palau
Han sigut les festes de Montilivi, i l'associació de veins ha tornat a organitzar la Marxa popular. Bé, molt popular no era, devíem ser uns 30 que corríem i uns 5 o 6 que la feien caminant.
Han sigut 12 km trencacames totals! No podia ser d'una altra manera amb un barri sobre un turó. Hem pujat a la Creu de Palau 2 vegades, i les dues he hagut de caminar a la pujada! I tot i el desastre he fet 1h 11min 22s! No sé si lo dels 12 km deu estar gaire bé.
I com em passa sempre, arribo tant morta, que m'oblido que hi ha algú fent fotos!!!!!!
XXIV Marxa de Montilivi
Bé, ja ha començat la preparació per la Behobia!
Han sigut 12 km trencacames totals! No podia ser d'una altra manera amb un barri sobre un turó. Hem pujat a la Creu de Palau 2 vegades, i les dues he hagut de caminar a la pujada! I tot i el desastre he fet 1h 11min 22s! No sé si lo dels 12 km deu estar gaire bé.
I com em passa sempre, arribo tant morta, que m'oblido que hi ha algú fent fotos!!!!!!
XXIV Marxa de Montilivi
Bé, ja ha començat la preparació per la Behobia!
dilluns, 2 de juny del 2008
L'últim Indiana Jones
Passa sovint: a grans esperances, grans desil·lusions. Per sort, aquest cop, havia sentit comentaris respecte a la història i el guió, així que no m'ha agafat desprevinguda. L'estètica, els efectes especials, el ritme... aquesta part be, potser no com la última aventura, però força bé. El que decep és el guió, la història... i el final. No és estil Indi. Si no van fer la pel·lícula perquè els altres guions no els agradaven, com devien ser????
En tot cas, per passar l'estona és entretinguda, i si no ets massa exigent, t'ho pots passar be. Però em quedo amb les 3 primeres.
En tot cas, per passar l'estona és entretinguda, i si no ets massa exigent, t'ho pots passar be. Però em quedo amb les 3 primeres.
dijous, 29 de maig del 2008
Objectiu: 20 km
Behobia - San Sebastian
20 km
No he mirat encara el perfil, però el primer objectiu que m'havia marcat de 2 hores ja veig que no podrà ser.
Objectiu: no pasar de les 2:15 h i acabar!
20 km
No he mirat encara el perfil, però el primer objectiu que m'havia marcat de 2 hores ja veig que no podrà ser.
Objectiu: no pasar de les 2:15 h i acabar!
diumenge, 25 de maig del 2008
Festa 70 Aniversari
Aquest cap de setmana hem celebrat el 70 aniversari de noces dels avis. 70!!!!!
Les dues primeres observacions són obvietats: que són molt grans i que es van casar molt joves (a l'ús de l'època). Als 17 anys l'àvia! N'ha fet 87 i tot i que cada vegada té menys energia, és fantàstic veure que no ha perdut gens d'esperit i ànim. Tots voldriem arribar així a grans. L'avi, que en té un més, ha perdut més: en sentit físic i en sentit psíquic. No hi és del tot, ens mira, s'afegeix a la conversa, però tot ho fa menys velocitat, com si la vida se li hagués posat a rodar a càmara lenta.
70 anys. No me'ls imagino, si no és enllaçant un projecte rere un altre, uns objectius que continuament et duguin a seguir el camí amb la parella. I tot i així que difícil! I en el cas dels avis (i en el de tantes parelles!), si han arribat a aquesta edat junts és per l'àvia. No sé perquè creiem que aquesta societat és patriarcal, quan justament qui ha mantingut les famílies juntes en la majoria dels casos ha estat la dona. I quan la dona ha descobert que podia trencar motllos i esquemes, normes i regles socials, la família ha començat a perdre com a unitat social.
En fi, me n'he anat de mare. L'any vinent toca celebrar els 71.
Les dues primeres observacions són obvietats: que són molt grans i que es van casar molt joves (a l'ús de l'època). Als 17 anys l'àvia! N'ha fet 87 i tot i que cada vegada té menys energia, és fantàstic veure que no ha perdut gens d'esperit i ànim. Tots voldriem arribar així a grans. L'avi, que en té un més, ha perdut més: en sentit físic i en sentit psíquic. No hi és del tot, ens mira, s'afegeix a la conversa, però tot ho fa menys velocitat, com si la vida se li hagués posat a rodar a càmara lenta.
70 anys. No me'ls imagino, si no és enllaçant un projecte rere un altre, uns objectius que continuament et duguin a seguir el camí amb la parella. I tot i així que difícil! I en el cas dels avis (i en el de tantes parelles!), si han arribat a aquesta edat junts és per l'àvia. No sé perquè creiem que aquesta societat és patriarcal, quan justament qui ha mantingut les famílies juntes en la majoria dels casos ha estat la dona. I quan la dona ha descobert que podia trencar motllos i esquemes, normes i regles socials, la família ha començat a perdre com a unitat social.
En fi, me n'he anat de mare. L'any vinent toca celebrar els 71.
dissabte, 10 de maig del 2008
Girona temps de flors
Aprofitant que Girona s'ha vestit de flors i imaginació, he surtit a pràcticar amb la càmara. La resta de fotos on sempre.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
