Primera visita al cine a Boston. La pel·lícula:
http://www.hesjustnotthatintoyoumovie.com/
De la peli: molt bé, divertida, entretinguda, una comèdia per passar l'estona i riure't una mica dels nostres propis comportaments. Una colla a l'entorn dels 30 mostren diferents actituds envers les cites, el festejar o relacions amb compromís, i com de maneres diferents enviem senyals o interpretem els senyals que rebem (o que creiem rebre!). Tothom en algun moment de la pel.lícula crec que es pot sentir identificat amb alguna situació, reacció, comportament....
A la web oficial hi ha un apartat (Date decoder) en el que et proposen frases tòpiques i has de trobar entre una llista d'altres frases què volen dir realment. Divertit!
La sala, era plena en un 80% de 'girls' entre 20 i 30 anys ,era d'esperar suposo . Hi ha coses que fan evidents que aquí són d'una altra pasta. En un moment donat, dos personatges de la pel·lícula s'emboliquen. Doncs quan això passa hi va haver un gran 'OHHHHHHH' a la sala, com de sorpresa innocent! I mira que es veia a venir. I encara que no es veies, estem hiper acostumats a situacions de tots tipus a les pel·lícules, no vaig entendre la reacció. Doncs no va ser l'únic moment. Hi ha un altre moment de petició de 'casament': en aquest cas l'Ohhhhhh va ser de sospir romantico-pastelós impressionant!!!!
Són curiosos aquests yankees.
Ha sigut una sort trobar una pel·lícula amb la que m'ho he passat bé i he pogut seguir gairebé sencera (llevat d'alguns gags molt concrets que m'he perdut, cosa que sé perquè tothom reia menys jo, ...ja, ja, ja....). Hi tornarem.
dissabte, 21 de febrer del 2009
diumenge, 15 de febrer del 2009
Boston: febrer
Ja ha passat un mes!
Continua fent fred, intens especialment els dies que fa vent, però ja fa dies que no neva i la neu i el gel del carrer gairebé ha marxat. Estic descobrint coses noves: parcs amb taules i cadires, escultures, camins nous, tots soterrats sota una muntanya de neu fins fa pocs dies. Els parcs comencen a tenir més vida, encara que els arbres estiguin ben despullats. Ja tinc ganes de que arribi la primavera i veure-ho tot verd i amb flors.
Visites:
*Sicence museum i el planetarium. Gran i ple de racons per perdre't, però similar al que es pot visitar en altres ciutats.
*Mapparium: això si que és únic. Està dins la Mary Baker Library, un museu-biblioteca dedicat a una senyora molt creient i dedicada a la Biblia. Però dins hi ha el Maparium, un globus terrestre amb un mapa polític del 1935 que pots veure des de dins! Estàs en una esfera de vidre i al teu voltant els paisos. La visita és curta, però val la pena, és diferent d'altres coses que veiem. I el hall d'entrada també val la pena veure'l.
A part de fer turisme, vaig entenent més la gent quan parla, tot i que evoluciono molt a poc a poc. Tinc la sensació que necessitaria més de 6 mesos (força més) per aconseguir seguir-los quan parlen i no embolicar-me quan parlo jo.
Algunes fotos més:
http://picasaweb.google.com/esther.bave/Boston2009Febrer#
Continua fent fred, intens especialment els dies que fa vent, però ja fa dies que no neva i la neu i el gel del carrer gairebé ha marxat. Estic descobrint coses noves: parcs amb taules i cadires, escultures, camins nous, tots soterrats sota una muntanya de neu fins fa pocs dies. Els parcs comencen a tenir més vida, encara que els arbres estiguin ben despullats. Ja tinc ganes de que arribi la primavera i veure-ho tot verd i amb flors.
Visites:
*Sicence museum i el planetarium. Gran i ple de racons per perdre't, però similar al que es pot visitar en altres ciutats.
*Mapparium: això si que és únic. Està dins la Mary Baker Library, un museu-biblioteca dedicat a una senyora molt creient i dedicada a la Biblia. Però dins hi ha el Maparium, un globus terrestre amb un mapa polític del 1935 que pots veure des de dins! Estàs en una esfera de vidre i al teu voltant els paisos. La visita és curta, però val la pena, és diferent d'altres coses que veiem. I el hall d'entrada també val la pena veure'l.
A part de fer turisme, vaig entenent més la gent quan parla, tot i que evoluciono molt a poc a poc. Tinc la sensació que necessitaria més de 6 mesos (força més) per aconseguir seguir-los quan parlen i no embolicar-me quan parlo jo.
Algunes fotos més:
http://picasaweb.google.com/esther.bave/Boston2009Febrer#
diumenge, 1 de febrer del 2009
Boston: Gener
Ja soc aquí, instal·lada i habituant-me a la fred de Boston. Els primers dies van passar molt de presa, moltes coses noves per aprendre, per organitzar, per conèixer, ... i això que no hem tingut cap problema. Vam estar uns quants dies per tenir-ho tot organitzat al pis, però ha sigut una gran sort tenir el pis llogat per endavant. Imagineu-vos haver de voltar a buscar pis amb la fred que fa (entre 0 i -10 tots els dies).
Per on començo? Pel temps. Encara que sembli mentida, la part fàcil de portar és la temperatura, si no fa vent. És una fred seca, així que si vas ben abrigat, es pot portar força be la fred. Això sí: mans a les butxaques (amb escalfadors a dins, millor), fer fotos acaba sent un suplici, se'm queden les mans tant glaçades que fa mal i tot, no en puc fer gaires de seguida! I s'ha d'anar amb capes de roba, que a dins els edificis la calefacció funciona molt bé. El pitjor? la neu i l'aigua acumulada a les voreres. Hi ha tanta neu, que no la poden treure tota, hi ha mig metro de neu com un mur sobre les voreres al costat dels carrers, només es pot travessar per les cantonades, però el clavegueram no dóna abast de recollir aigua, així que quan neva, queda un munt de neu just on hi ha els passos de vianants. Si plou, es formen bassals d'aigua que arriben més amunt del turmell, i si no, glaça i són una placa de gel. L'altre dia va nevar, ploure i glaçar per aquest ordre sense temps a netejar voreres, i aquestes es van convertir en pistes de gel!!
La gent? En general la gent és molt amable i agradable. A les botigues (Starbucks, de roba, ...) i ha molt jovent de dependents, treballs temporals, però no deixen mai de saludar, preguntar si necessites res, dir-te adéu, desitjar un bon dia.... D'entrada 'Do you have a good a day?' or 'How are you?', i quan marxes 'Have a nice day' o el meu preferit 'Stay warm' (en serio, ho diuen molt sovint!). L'altra cosa que m'agrada és que aquí tothom va al seu aire i tots els gustos són vàlids. M'explico: a Girona podries dir què està de moda passejant-te un dissabte a la tarda pel centre. Aquí no. Et trobes gent mudada, gent molt esportiva, abrigats fins les orelles, i d'altres que semblen que la fred no va amb ells, abrics llargs, curts, de tots tipus, gent que va amb botes forrades de llana (això sí, hi ha una marca de moda, UGG, no en donaries un duro i valen cap a 200$) i noies que van amb manoletines sense mitges, o amb Convers.
No predomina cap color, cap model, cap tipus de roba en concret. I pel menjar igual: hi ha de tot i de tot arreu. Pots demanar la combinació que vulguis. Ells mateixos se n'enriuen. De fet demanar un cafè és complicat si vols alguna de les combinacions que ofereixen: no he aconseguit entendre les diferents opcions. M'he quedat amb el regular coffee, i avall. Al super igual: per escollir un pot de tomata o uns cereals pots entrar en col·lapse intentar decidir-te!!!
Això si: tot és essencialment King Size. Per poc no s'hi posen. Hauríeu de veure els preparatius per la Super Bowl de demà. Van fer un programa especial només parlant del menjar que podien encarregar a diferents Take Away i tot era en quantitats casi industrials (com s'ho fa aquí una persona sola?). I la varietat apropant-se a infinit. Exemple: muffins (mida gran, obviusly) amb una bona quantitat de crema per sobre de gustos tan diversos com chips o cheetos.
Per on començo? Pel temps. Encara que sembli mentida, la part fàcil de portar és la temperatura, si no fa vent. És una fred seca, així que si vas ben abrigat, es pot portar força be la fred. Això sí: mans a les butxaques (amb escalfadors a dins, millor), fer fotos acaba sent un suplici, se'm queden les mans tant glaçades que fa mal i tot, no en puc fer gaires de seguida! I s'ha d'anar amb capes de roba, que a dins els edificis la calefacció funciona molt bé. El pitjor? la neu i l'aigua acumulada a les voreres. Hi ha tanta neu, que no la poden treure tota, hi ha mig metro de neu com un mur sobre les voreres al costat dels carrers, només es pot travessar per les cantonades, però el clavegueram no dóna abast de recollir aigua, així que quan neva, queda un munt de neu just on hi ha els passos de vianants. Si plou, es formen bassals d'aigua que arriben més amunt del turmell, i si no, glaça i són una placa de gel. L'altre dia va nevar, ploure i glaçar per aquest ordre sense temps a netejar voreres, i aquestes es van convertir en pistes de gel!!
La gent? En general la gent és molt amable i agradable. A les botigues (Starbucks, de roba, ...) i ha molt jovent de dependents, treballs temporals, però no deixen mai de saludar, preguntar si necessites res, dir-te adéu, desitjar un bon dia.... D'entrada 'Do you have a good a day?' or 'How are you?', i quan marxes 'Have a nice day' o el meu preferit 'Stay warm' (en serio, ho diuen molt sovint!). L'altra cosa que m'agrada és que aquí tothom va al seu aire i tots els gustos són vàlids. M'explico: a Girona podries dir què està de moda passejant-te un dissabte a la tarda pel centre. Aquí no. Et trobes gent mudada, gent molt esportiva, abrigats fins les orelles, i d'altres que semblen que la fred no va amb ells, abrics llargs, curts, de tots tipus, gent que va amb botes forrades de llana (això sí, hi ha una marca de moda, UGG, no en donaries un duro i valen cap a 200$) i noies que van amb manoletines sense mitges, o amb Convers.
No predomina cap color, cap model, cap tipus de roba en concret. I pel menjar igual: hi ha de tot i de tot arreu. Pots demanar la combinació que vulguis. Ells mateixos se n'enriuen. De fet demanar un cafè és complicat si vols alguna de les combinacions que ofereixen: no he aconseguit entendre les diferents opcions. M'he quedat amb el regular coffee, i avall. Al super igual: per escollir un pot de tomata o uns cereals pots entrar en col·lapse intentar decidir-te!!!
Això si: tot és essencialment King Size. Per poc no s'hi posen. Hauríeu de veure els preparatius per la Super Bowl de demà. Van fer un programa especial només parlant del menjar que podien encarregar a diferents Take Away i tot era en quantitats casi industrials (com s'ho fa aquí una persona sola?). I la varietat apropant-se a infinit. Exemple: muffins (mida gran, obviusly) amb una bona quantitat de crema per sobre de gustos tan diversos com chips o cheetos.
diumenge, 18 de gener del 2009
Boston: primera setmana
Primeres fotos de Boston, avui per fi hem pogut anar a fer el 'guiri' per la ciutat
http://picasaweb.google.es/esther.bave/Boston2009Gener#
http://picasaweb.google.es/esther.bave/Boston2009Gener#
diumenge, 11 de gener del 2009
El joc de l'Àngel
Just a temps abans de marxar!
Ahir vespre vaig fer una esprintada per poder acabar el llibre abans de marxar cap a Boston.
Primera impresió: és dels llibres que atrapen, enganxen, els capítols són curts (la majoria) i quan n'acabes un, costa tancar el llibre i no continuar al següent.
La segona: La història és rebuscada, i des d'aviat t'ensumes del que hi ha al darrera, tot i que al final hi ha una part que no esperava i que sorpren, i això està bé (si és massa previsible perd una mica la gràcia). Tot i així, m'ha agradat, especialment a partir del segon acte, quan comença la part més detectivesca de la novel.la.
Tercera: dos però: primer, és massa llarga. Les explicacions són sempre molt 'florides', plenes de detalls i grans descripcions, el que fa que la novel.la s'allargui massa pel meu gust. I després, l'apèndix final per mi sobrava, no li he vist la gràcia (que no vol dir que no li tingui, clar).
Jo la recomanaria per unes bones (i llargues) vacances, entretinguda i amena, sense preses per acabar-la.
Ahir vespre vaig fer una esprintada per poder acabar el llibre abans de marxar cap a Boston.
Primera impresió: és dels llibres que atrapen, enganxen, els capítols són curts (la majoria) i quan n'acabes un, costa tancar el llibre i no continuar al següent.
La segona: La història és rebuscada, i des d'aviat t'ensumes del que hi ha al darrera, tot i que al final hi ha una part que no esperava i que sorpren, i això està bé (si és massa previsible perd una mica la gràcia). Tot i així, m'ha agradat, especialment a partir del segon acte, quan comença la part més detectivesca de la novel.la.
Tercera: dos però: primer, és massa llarga. Les explicacions són sempre molt 'florides', plenes de detalls i grans descripcions, el que fa que la novel.la s'allargui massa pel meu gust. I després, l'apèndix final per mi sobrava, no li he vist la gràcia (que no vol dir que no li tingui, clar).
Jo la recomanaria per unes bones (i llargues) vacances, entretinguda i amena, sense preses per acabar-la.
-1 to Boston
Ja només falta un dia!
La maleta ja gairebé està, però segur que al final recordaré coses i correré per posar-les, per no dir que segur que me'n deixaré.
No estic gens conscienciada a marxar 6 mesos. No m'en faig a la idea, suposo que no em sé imaginar realment el que representa, i per tant no hi penso. Una de dues, o em fumo una bona patacada, o potser és que per dins ho tinc tant assumit que la immersió serà fàcil. El que negiteja més és trencar amb la rutina diària, deixar de veure la gent de sempre, de tenir la possibilitat de trucar un amic/ga aquells dies que les coses no surten.... però això només és perquè des d'aquí costa molt veure i imaginar-se les coses bones que hi trobaré.
Us estimo i aprecio molt a tots i totes, pero espero trobar-vos a faltar només una miqueta...... senyal que estic aprofitant a tope i disfrutant de l'estada!
Bé, ja ho explicaré. Sort que en Quim ve amb mi les primeres setmanes!
La maleta ja gairebé està, però segur que al final recordaré coses i correré per posar-les, per no dir que segur que me'n deixaré.
No estic gens conscienciada a marxar 6 mesos. No m'en faig a la idea, suposo que no em sé imaginar realment el que representa, i per tant no hi penso. Una de dues, o em fumo una bona patacada, o potser és que per dins ho tinc tant assumit que la immersió serà fàcil. El que negiteja més és trencar amb la rutina diària, deixar de veure la gent de sempre, de tenir la possibilitat de trucar un amic/ga aquells dies que les coses no surten.... però això només és perquè des d'aquí costa molt veure i imaginar-se les coses bones que hi trobaré.
Us estimo i aprecio molt a tots i totes, pero espero trobar-vos a faltar només una miqueta...... senyal que estic aprofitant a tope i disfrutant de l'estada!
Bé, ja ho explicaré. Sort que en Quim ve amb mi les primeres setmanes!
diumenge, 4 de gener del 2009
Últimes lectures del 2008
* Firmin (Sam Savage)
Un ratolí que a força de menjar llibres d'una llibreria vella aprèn a llegir i es converteix en tot un expert, una autèntica rata de biblioteca (literal i figuradament), i que ens explica la seva visió dels humans que l'envolten i el seu comportament. Prometia molt, però al final va ser un pel avorrit.
* La noia del seus somnis (Donna Leon)
Una altra de la serie del comissario Brunetti a Venècia. Fluixa, sincerament. Per a enganxats a les sèries de noveles policíaques amb més interès per l'evolució dels personatges (un comissari, un detectiu, ...) que per la trama en si (com jo, vaja).
*Asesinos sin rostro (Hennin Mankel)
Aquesta és de la sèrie del policia suec Kurt Wallander. Com totes les que he llegit d'ell, m'ha agradat, tot i que potser és la que tenia menys suc a la trama. Però en Wallander i les seves crisis personals, enganxen com sempre.
*The boy in the striped pyjamas (John Boyne)
Molt tendra i dura, molt senzilla i planera, i alhora, amb molta càrrega de fons. M'ha agradat molt, hi havia moments que es feia difícil deixar-la. Els capítols són curts, de manera que quan n'acabes un, ja tens ganes de seguir amb el següent. Això sí, la pel.lícula crec que me l'estalvio. Per cert, en anglès es llegeix molt bé, i a sobre serveix de pràctica!
*Tu sexo es aún más tuyo (Sílvia de Béjar)
Pel maig feia una entrada dient que m'havia comprat un parell de llibres sobre sexualitat femenina. Aquest és un d'ells (els altres, de la Valerie Tasso, una exprostituta, no em van agradar gens, moltes voltes per no dir res), i l'he trobat fantàstic. Aborda la sexualitat d'una manera directa, des del punt de vista tant anatòmic i fisiològic, com psicològic. I exposa situacions, sentiments i actituds en les que m'he sentit molt reflectida. Ja m'hagués agradat llegir-lo abans, hi ha conclusions a les que una hi arriba desprès de molt temps d'experiència, llegir-les en un llibre et fa sentir, com a mínim, acompanyada per l'experiència d'altres dones. Molt recomanable, tant per elles com per les parelles!
Un ratolí que a força de menjar llibres d'una llibreria vella aprèn a llegir i es converteix en tot un expert, una autèntica rata de biblioteca (literal i figuradament), i que ens explica la seva visió dels humans que l'envolten i el seu comportament. Prometia molt, però al final va ser un pel avorrit.
* La noia del seus somnis (Donna Leon)
Una altra de la serie del comissario Brunetti a Venècia. Fluixa, sincerament. Per a enganxats a les sèries de noveles policíaques amb més interès per l'evolució dels personatges (un comissari, un detectiu, ...) que per la trama en si (com jo, vaja).
*Asesinos sin rostro (Hennin Mankel)
Aquesta és de la sèrie del policia suec Kurt Wallander. Com totes les que he llegit d'ell, m'ha agradat, tot i que potser és la que tenia menys suc a la trama. Però en Wallander i les seves crisis personals, enganxen com sempre.
*The boy in the striped pyjamas (John Boyne)
Molt tendra i dura, molt senzilla i planera, i alhora, amb molta càrrega de fons. M'ha agradat molt, hi havia moments que es feia difícil deixar-la. Els capítols són curts, de manera que quan n'acabes un, ja tens ganes de seguir amb el següent. Això sí, la pel.lícula crec que me l'estalvio. Per cert, en anglès es llegeix molt bé, i a sobre serveix de pràctica!
*Tu sexo es aún más tuyo (Sílvia de Béjar)
Pel maig feia una entrada dient que m'havia comprat un parell de llibres sobre sexualitat femenina. Aquest és un d'ells (els altres, de la Valerie Tasso, una exprostituta, no em van agradar gens, moltes voltes per no dir res), i l'he trobat fantàstic. Aborda la sexualitat d'una manera directa, des del punt de vista tant anatòmic i fisiològic, com psicològic. I exposa situacions, sentiments i actituds en les que m'he sentit molt reflectida. Ja m'hagués agradat llegir-lo abans, hi ha conclusions a les que una hi arriba desprès de molt temps d'experiència, llegir-les en un llibre et fa sentir, com a mínim, acompanyada per l'experiència d'altres dones. Molt recomanable, tant per elles com per les parelles!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
