Malas Nenas

De l'exposició "En el fons del mar" de les Twinsisters-Malas Nenas

De tant en tant rebo correus de la Bombonnière de Ninon (una botiga a mig camí entre sex shop refinat, roba de disseny, i consulta terapeutica pels productes i les xerrades que fan) respecte les activitats que promouen, i a l'últim parlaven de les "Malas Nenas". No sabia qui són ni n'havia sentit a parlar, així que vaig anar al seu blog, el qual haig de dir que em vaig mirar massa de presa (com moltes vegades: això ho deixo pelvespre o per una estona que no sàpiga que fer, i després o estic massa cansada o ja me n'he oblidat). Però les imatges de les seves pintures (o dibuixos no ho sé ben bé) em van encantar. Les seves "nenes" tenen un no-se-què de innocent i desvalgut, t'atrapen amb aquests ulls enormes que ho emplenen tot i alhora ho absorveixen tot.

La primera de les imatges de la seva exposició "En el fons del mar" em va agradar especialment, és aquesta que incloc aquí. He descobert que a més en algunes botigues per Girona venen roba amb les seves nines, serà qüestió de fer-hi una ullada!

Gener 2012

Fa gariebé 2 anys de la última entrada, i mirant enrera entenc perquè: el bloc va començar amb els nervis i l'emoció d'un projecte, i vaig deixar d'escriure-hi quan el projecte ja era una realitat: els 6 mesos a Boston.

Abans d'anar-hi, 6 mesos em semblaven una durada correcta, ni massa curta ni massa llarga. Ara si pogués tornar enrera demanaria estar-hi més temps.

Per què tornar al bloc ara? Perquè ja fa un temps que veig endavant i no veig gaire lluny. I ara, a principis d'any quan es fa els bons propòsits, jo només en tinc un: tornar a trobar un projecte a mig termini que m'il.lusioni tant o més que l'anterior. Hi ha tot un any per buscar-lo i donar-li forma. Ja veurem fins on arribo!

Blog d'astronomia dolenta?

Blog curiós:
http://blogs.discovermagazine.com/badastronomy/

Si no és bona astronomia, perquè interesar-s'hi? Perquè pot ser més divertida i amena que la 'seriosa'. Anirem veient que explica aquest xicot, que té entrades res a veure amb el títol. Per exemple, una carregant contra la homeopatia. La deixa per terra, d'anti-científica, però no raona perquè no té una base científica (no poso en dubte ni una cosa ni l'altre, no en tinc ni idea).

Total, és curiós on vas a parar saltant d'una pàgina a una altra. Jo estava llegint com calcular el radi de l'esfera de Hill al voltant d'un planeta i m'he trobat llegint sobre homeopatia! En fi, ja torno a la feina.

Maig, Juny,...

Ja ha passat maig i juny i enfilo la recta final. Els dies i els mesos han passat volant, com sempre que alguna cosa ens agrada i ens fa sentir bé. D'una banda em quedaria més temps, però d'altra banda marxar amb aquesta sensació em deixa un bon gust de boca, unes sensacions agradables i moltes ganes de tornar. Espero que aquesta sigui una porta que no s'ha de tancar del tot, que només quedarà ajustada per tornar-la a obrir.
El temps ara és molt mes agradable, tot i que no fa calor en absolut. L'última excursió va ser a Provincetown, a la punta de Cape Cod. Vam anar en ferry, i l'anada va ser terrible! Gran part del passatge es va marejar, el ferry es movia sense parar, no podies fer una passa sense agafar-te a alguna banda! La tornada va ser una bassa d'oli i el dia fantàstic, per anar a passar un cap de setmana si hi tornem. I a sobre, després d'uns quants anys, vaig tornar a pujar en una bicicleta. Vaig caure només als primers 10 segons, però després vaig aconseguir mantenir el 'tipus'.

Més lectura

L'accès a la xarxa em genera una incompatibilitat que no sempre sé gestionar: et dóna accès a montanyes d'informació de manera que tens una gran quantitat de possibles tries, però aquest mateix gran nombre de tries fa que sovint sigui difícil, justament, triar.
Hi ha tant per llegir, per veure, per consultar, per escoltar,....
Faig llista de pàgines web per consultar, articles per llegir, videos per mirar,... i al final tot el temps se n'ha anat en fer aquestes llistes, sense temps a mirar el que hi ha a dins.

Tot i això, dos llocs nous per anar mirant que hi ha:
http://blog.i-math.org/
http://www.lallunaenuncove.cat/

Març: comença nevant

Arriba març, i la primavera, en comptes de treure el nas per la porta, sembla que continua al llit, ha fet mitja volta, s'ha arraulit entre els llençols, i ha decidit que de moment no surt. Una mostra, les fotos del parc de darrera de casa on vaig a còrrer: the Fenway Park o the Back Bay Fens.

El parc és força gran, té pista d'atletisme, basquet, un jardí de roses (tancat, at the moment) una mena de llacs que conecten entre si, ... dóna gust anar-hi a passejar o a còrrer si no fós perquè:
1.- està nevat, i aviat tot glaçat, i fins d'aquí a uns dies no estarà en condicions per a poder-hi anar a còrrer
2.- com que fa molt que no vaig a còrrer regularment (dos cops des que sóc aquí), quan hi he anat els pulmons no aguanten res!!!!! M'afogo a la de tres, i com que respiro per la boca, m'acaba fent mal de fred que és l'aire.

En fi, que quan no hi ha condicions físiques totes les excuses són bones. A veure com arribarem de forma a l'estiu (snif).

He's not that into you

Primera visita al cine a Boston. La pel·lícula:
http://www.hesjustnotthatintoyoumovie.com/

De la peli: molt bé, divertida, entretinguda, una comèdia per passar l'estona i riure't una mica dels nostres propis comportaments. Una colla a l'entorn dels 30 mostren diferents actituds envers les cites, el festejar o relacions amb compromís, i com de maneres diferents enviem senyals o interpretem els senyals que rebem (o que creiem rebre!). Tothom en algun moment de la pel.lícula crec que es pot sentir identificat amb alguna situació, reacció, comportament....

A la web oficial hi ha un apartat (Date decoder) en el que et proposen frases tòpiques i has de trobar entre una llista d'altres frases què volen dir realment. Divertit!

La sala, era plena en un 80% de 'girls' entre 20 i 30 anys ,era d'esperar suposo . Hi ha coses que fan evidents que aquí són d'una altra pasta. En un moment donat, dos personatges de la pel·lícula s'emboliquen. Doncs quan això passa hi va haver un gran 'OHHHHHHH' a la sala, com de sorpresa innocent! I mira que es veia a venir. I encara que no es veies, estem hiper acostumats a situacions de tots tipus a les pel·lícules, no vaig entendre la reacció. Doncs no va ser l'únic moment. Hi ha un altre moment de petició de 'casament': en aquest cas l'Ohhhhhh va ser de sospir romantico-pastelós impressionant!!!!

Són curiosos aquests yankees.

Ha sigut una sort trobar una pel·lícula amb la que m'ho he passat bé i he pogut seguir gairebé sencera (llevat d'alguns gags molt concrets que m'he perdut, cosa que sé perquè tothom reia menys jo, ...ja, ja, ja....). Hi tornarem.