Els records

Xafardejant en la web de Booksfactory & Co (jo tenia apuntat que és una botiga en especial de novela negra) he trobat l'escrit següent (però no he sabut veure qui n'era l'autor):

"Me despierto y pienso en los muertos. Pienso en mí muerto, me imagino desapareciendo de los recuerdos de los demás y me pregunto quiénes serán los últimos que me olvidarán. Sé que moriré muchas veces, cada una de ellas más definitiva que las anteriores. Desconozco cómo será la primera, pero podría describir perfectamente las que vendrán después acompañadas de un lento fundido en negro. Más que un ser terrible armado de una guadaña, la muerte se me presenta como alguien que barre lentamente pero a conciencia los rastros que hemos ido dejando por ahí. "

Quan siguem morts, de manera inexorable i contínua s'aniran perdent els records que existeixen de nosaltres, igual que nosaltres anem perdent els records que tenim dels que ja no hi són. El contacte que tenim amb els altres és el que manté els records vius. Si la persona no hi és, els objectes són el que ens la recorda i la manté viva en els nostres pensaments. Però els objectes no poden interactuar amb nosaltres, no ens poden retornar sensacions, respostes, ... i els records també acaben per morir.

I a vegades això també pasa amb persones amb les que senzillament hem perdut el contacte. Puc recordar fàcilment fets, emocions, sentiments relacionats amb aquells amb qui mantinc el contacte, però em costa molt recordar (a voltes no puc, he perdut el record) coses relacionades amb aquells amb qui no mantinc relació. És com si hi hagués forats en el meu disc dur: em sorpren i m'entristeix quan retrobo algú amb qui fa temps vaig coincidir i fins i tot vaig compartir moments agradables (un company de classe, o de colla de cap de setmana,...), i el meu arxiu de memòria té una entrada al seu nom (si el recordo), però la carpeta és pràcticament buida.