dissabte, 19 de gener del 2008

Per veure

Imagine me & you

L'última película

Ja he vist 'Els crims d'Oxford'. No em va desagradar, però que això sigui el millor que puc dir, ja diu molt. És un pel lenta, tot i que per un matemàtic hi ha trossos dels diàlegs que enganxen i ajuden a pasar l'estona quan parlen de sèries lògiques, o la conferència inaugural. Però entenc que pugui ser aburrit per molta gent quan parlen del principi d'incertesa de Heisenberg o del teorema de Godel.
Els dos personatges masculins em van agradar, però els altres els vaig trobar massa extremals: la filla de la morta, histèrica i neuròtica, la infermera, semblava posada només per les escenes de sexe, i el company de despatx, un tòpic: matemàtic boig i descentrat.
Nosaltres erem 6: la meva germana tenia un interés especial perquè va estar a Oxford i va conèixer l'Alex de la Iglesia, però els altres 4 em temo que no es van adormir per les escenes de llit de la Leonor Watling amb en Frodo, els nois especialment (exhibició un pel gratuïta de la davantera de l'actriu, això sí, quins 2 bens de Deu).

Mals endreços

Fa uns mesos he recuperat un amiga de la infància. Desprès de 8è vam estudiar a llocs diferents i poc a poc vam anar perdent contacte. Mai del tot, a les ocasions especials (casaments, naixements,...) sempre hi havia algun retrovament, però sense acabar de tornar a connectar, sense massa punts de contacte.
Una mala època a la seva vida ens ha reconnectat i m'ha permès recuperar-la. Ella diu no l'havia perduda, que nomès estava mal endreçada.
Quantes coses i persones tenim mal endreçades? És impossible "portar al dia" tot el que voldríem fer i les persones amb qui voldríem mantenir el contacte. Igual que a vegades deixem un llibre en un prestatge, mig oblidat, a vegades hi ha gent a qui apreciem però amb qui hem perdut el contacte. I recuperar-lo costa tant! Aquests dies estic intentant retrobar-me amb un altre amic 'malendreçat', en Joan. N'hi ha d'altres amb qui ho tinc més difícil (Anuska).

diumenge, 6 de gener del 2008

Llista d'any nou

Riu
Relaxa’t
Ves a còrrer
Fes-te un regal
Trenca amb la rutina
No et castiguis per equivocar-te
Llegeix un bon llibre
Acepta un compliment
Tracta’t com un bon amic
Engega un projecte que t’engresqui
Aprèn alguna cosa nova
No tinguis mandra de trucar un amic
Perd una mica el temps de tant en tant
Dedica temps a allò que sempre has desitjat
Brilla
Somriu
Camina

dissabte, 5 de gener del 2008

De viatge per Extremadura i Cuenca



Hem fet una visita ràpida per Extremadura, i torno convençuda de que s'ha de tornar a visitar. Primer, perquè no hem pogut veure res del nord de Cáceres, de la Vall del Jerte i la Vera, però aquí s'hi ha de tornar en primavera. Sembla que l'espectacle de milers de cireres en flor és impressionant.
Segon, perquè es menja molt bé: tostas amb ibéric (res de pernil serrano, sempre ibéric! deliciós), migas extremenyas, presas de llom,... del porc, tot i de qualsevol manera és bo, i el vi no es queda curt. I això que hem passat de llarg dels formatges!
Tercer, quina tranquilitat! Si et dediques a carreteres secundaries, no hi ha ni Déu! Els que millor viuen, els porcs, com es pot apreciar!

A més, les ciutats velles de Cáceres, Trujillo, Mérida... totes tenen racons per pasejar i perdre't i disfrutar de l'entorn. Això sí, millor que no sigui a l'hivern, que tenen boira dia si i dia també! Sort que cap a l'hora de dinar ja ens hi vèiem! I al sud, tocant Sierra Morena, Jerez de los Caballeros i Zafra. Ens van faltar uns binocles! Si pareu a Fuente de Cantos, al Restaurant 'La Fábrica' fan unes racions de 'Presa de ibérico' de muerte!

També he entés que les cigonyes siguin l'altre animal representatiu de la zona. N'és ple! El primer dia, a l'habitació vam sentir un soroll com de castanyoles, molt rítmic, com el que es fa amb la forquilla al batre uns ous. Són els becs de les cigonyes!



De tornada, hem visitat Cuenca, aquí si que fèia fred! Val la pena la ruta de las Hoces del Jucar, al voltant de la ciutat, i ens vam quedar amb les ganes de veure més coses de la "Serranía": a 5 km de la Ciutat Encantada la neu i el gel ens van fer fer mitja volta.
Si us hi voleu perdre i descansar en un entorn tranquil i acollidor, 'La Casita de Cabrejas'. Encantadora. I com no, també vam menjar bé: sopa castellana (que amb la fred encara té més bon gust) i Morteruelo.

divendres, 21 de desembre del 2007

Junta d'Ademgi 2008


Aquí teniu la nova Junta d'Ademgi (més en Joan Carles com a representant del Biaix). A que fem patxoca?
Uns quants ja portem uns anys i les energies i forces comencen a devallar, o senzillament a agafar altres camins, alguns dels quals hem trobat precisament pel fet d'haver entrat a Ademgi. Espero que tinguem prou forces com per no decaure i engrescar més gent que vagin agafant el relleu.

Llista de llibres (II)

La compra d'ahir espero que em durarà forces dies. Un poti-poti on hi ha de tot, però sense adonar-me tots tenen un denominador comú: són llibres prims. Deu ser que sense voler el meu subsconcient ha descartat 'totxos' per ara.

* De Arquímedes a Einstein, Manuel Lozano Leyva. Catalogat a divulgació científica. Parla del que l'autor considera els 10 millors experiments de física, entenent com a 'millors' = 'bonics', per la senzillesa i/o la seva transcendència. De moment n'he llegit el primer: Arquímedes i el principi fonamental de la hidrostàtica. El millor: com ho explica, fent una mica d'introducció històrica, amb anècdotes i de manera planera i entenedora. Es podrien utilitzar les explicacions per fer exemples en una classe o fins i tot a casa. Pinta bé. A veure que tal són la resta.

* Pedra de Tartera, Maria Barbal. Havia llegit en una ressenya al diari una molt bona crítica, i quan el vaig veure al prestatge de casualitat, el vaig agafar.

* Mil cretins, Quim Monzó. Idem que l'anterior. M'agrada que siguin contes perquè el podré alternar fàcilment amb d'altres.

* Matemàgica, Lluís Segarra. Un clàssic del que havia sentit a parlar. Aquest el vaig agafar pensant en un 'fons de biblioteca' per consultar i llegir a trossos.

* La sombra del águila, Arturo Pérez-Reverte. Aquest el vaig comprar per nostàlgia. El vaig llegir fa temps, i crec que és un dels llibres amb els que he rigut més. I no és cómic! Aquí està la gràcia: explica uns fets històrics que podrien ser explicats com un drama, i ho fa de tal manera, que no pots evitar veure'n la vessant còmica i riure-te'n. La pregunta que em faig és: la segona lectura em produirà les mateixes sensacions?

* Sexualmente, Núria Roca. Només he llegit el pròleg de Pablo Motos i ja he rigut una estona (i només son 3 pàgines!) Promet força. Diu el prologista (fent la feina que li pertoca) que llegir el llibre és com les fantasies sexuals: milloren la realitat. Si el que promet és cert, em durarà ben poc!
(by the way, estic d'acord amb l'afirmació, una bona fantasia pot ser com una bona salsa acompanyant..)