En que estrella estarà (Nena Daconte)

Moto

Diumenge feia un dia fantàstic, malgrat la fred de bon de matí. Camí de la cursa de Manresa ja ens vam trobar un munt de motards a la carretera, i de tornada, que ja feia caloreta, encara més. Quina enveja.

Heu viatjat mai en moto? La sensació és completament diferent de viatjar en cotxe. El destí és el de menys: el camí, el paisatge, les vistes, les sensacions,.... aquí i ara ho domina tot. Jo només vaig de 'paquet', em perdo les sensacions de la conducció, però m'encanta igualment. El temps transcorre entre pensaments i sensacions que no són presents quan vas en cotxe. I si m'atrevís, la de vegades que haguès obert els braços com si volès!

Aquesta és de fa un parell d'anys: ens haurem d'esperar a que torni la calor per repetir. Aquestes són de l'estiu passat.

Cursa de Manresa

Un altre dia per estar contenta. En Quim, que segueix puntualment tots els comentaris de corredors.cat ja m'havia avisat que seria una cursa ràpida i que la gent hi va a fer marca. Ja em veia arribant la última.... i no: 57 min, 37 segons oficials! Però si em busqueu a la classificació, comenceu pel final que em trobareu de seguida, je, je,..

La meva segona millor marca oficial (però si descompto els segons incials que he trigar a arribar a la línia de sortida, la primera). Arribaré algun dia als 55 min?

Les olors

Diuen que l'olfacte és el sentit que tenim menys desenvolupat. Però potser és el que està més lligat al nostre subconscient. I també el més difícil de retenir. No podem estar amb una persona de la que el seu olor ens desagradi (ni tant sols que ens sigui neutre: ha d'agradar-te), però què difícil que és retenir a la memòria l'olor de qui t'agrada. Tanques els ulls i el record s'esmuny entre els dits, fugiser, sense acabar de fixar-se i concretar-se, deixant-te amb una sensació una mica trista.

M'agradaria poder fer fotos amb olor.

Un llibre per escriure

Viure és escriure cada dia en una pàgina en blanc un trosset més del llibre que som. Obviously, la idea no és meva, però m'agrada.

http://www.goear.com/listen.php?v=26b0c20



La lletra: http://www.azlyrics.com/lyrics/natashabedingfield/unwritten.html

Gràcies

Pili, gràcies.
La vida ens creua amb moltes persones, i a vegades tenim molta sort en l'encreuament que ens toca.
Fa 4 anys, una carambola va fer que els nostres camins es trobessin. Quina sort que vaig tenir!

Cursa del carrer Nou 2007

10,160 km en 59 minuts 28 segons, són a 5 minuts i 51 segons el kilòmetre!

Fantàstica! M'he sentit molt contenta. És una marca de pena comparada amb la gent que s'hi dedica una mica, però a mi em sap a glòria. Volia entrar aixecant els braços de contenta que estava d'haver baixat de l'hora, i això que era una mica més de 10 km i que ens fan pujar a la Catedral i San Domènech! Però al final he hagut d'apretar per poder mantenir els 59 minuts i no m'han quedat forces.

Per l'Anna ha sigut la seva primera carrera de 10mil. I l'ha acabat superbé! Diu que ha patit, però la satisfacció que sents quan acabes, ho compensa i a mi em motiva per còrrer. No es tracta només de fer exercici físic (que també), si no de la satisfacció que otorga fer una cosa que et pensaves que no podries fer.